València
LaMataObras: “Tot està orquestrat perquè les comunitats veïnals no puguen contra la turistificació”

A València, una terrassa s'ha convertit en escenari de batalla per l'habitatge digne. L’any 2023, una empresa dedicada a allotjaments turístics va iniciar unes obres per obrir els sostres dels baixos que donen a la terrassa comunitària, amb l’objectiu d’aconseguir més llum natural. Aquesta intervenció, que posa en qüestió la propietat i l’ús de la terrassa comunitària, va encendre l’alarma entre els veïns, davant el que consideren un atac a la seua llar i als espais que defensen com a comuns.

Davant aquesta situació, María Alandes, resident a aquesta comunitat de veïns, va fundar LaMataObras, un col·lectiu que ha crescut fins a convertir-se en un suport fonamental per a moltes comunitats que lluiten contra la turistificació i la pèrdua del control sobre els seus propis edificis. LaMataObras no només denuncia aquestes pràctiques, sinó que també acompanya i assessora les comunitats per a blindar-se legalment davant la pressió del negoci turístic, i així promou la reforma dels estatuts, una eina legal prevista en la Llei de propietat horitzontal, per prohibir els habitatges turístics i protegir el caràcter residencial dels seus barris.

En les últimes setmanes, el conflicte a la comunitat de veïns de María Alandes ha viscut un nou episodi de tensió. A principis de maig, l’empresa promotora va decidir reprendre les obres a la terrassa, malgrat l’oposició veïnal i que els treballs ja havien sigut motiu de litigi. Aquesta vegada es van intentar ampliar els buits ja existents en el sostre dels baixos, uns lucernaris que ja estaven judicialitzats abans de ser modificats, i la seua ampliació va fer créixer la indignació entre els veïns.

La reacció va ser immediata. Alandes va seure a la terrassa decidida a evitar el que considera una agressió contra la seua llar i contra la convivència a l’edifici. Amb ella, una vintena d’activistes van aconseguir frenar temporalment els treballs mitjançant una acció de resistència pacífica que es va prolongar diversos dies. No obstant això, després de la intervenció policial, els operaris van aprofitar per continuar amb l’ampliació. La Policia Nacional va identificar totes les persones presents i, finalment, María va ser traslladada a comissaria. El conflicte continua obert i la lluita veïnal no s’atura.

María, segons expliques, l’any 2023 va començar tot. Com vas detectar les primeres intervencions a la terrassa?
Jo estava treballant quan una veïna em va escriure. No entenia res i em vaig posar molt nerviosa. Estaven trencant la terrassa comunitària d’ús privatiu. Van apartar les meues pertinences perquè els molestaven, potser és una tonteria, però tenia roba estesa i l’havien tret, em va resultar violent, una vulneració de la meua intimitat. Havien apartat un balancí i les caixes on jugaven els gats. Quan el treball m’ho va permetre, vaig anar a casa i vaig trucar la policia, però ens van dir que ells no podien paralitzar l’obra. Havia d’intervenir una inspecció de l’Ajuntament.

Has denunciat que els primers treballs es van fer amb una llicència inicialment denegada. Quin recorregut legal ha tingut això fins a arribar a judici?
El primer va ser notificar-ho a l’Ajuntament, però era agost, així que tot es va retardar. Quan finalment van vindre, les obres ja estaven fetes. Van confirmar que no tenien llicència: se’ls havia denegada. Però després vaig descobrir una cosa que em va sorprendre molt: encara que faces una obra sense permís, si després el projecte es considera viable, pots aconseguir l’OK.

A més, l’Ajuntament no té l’obligació d’avisar els propietaris per a concedir una llicència. Això significa que jo puc demanar una llicència d’obra per a casa teua o la de qualsevol lectora o lector que estiga llegint açò. Després de moltes notificacions —fins i tot al Síndic de greuges— l’única via que ens van deixar va ser la civil. La comunitat va decidir denunciar, encara que no va ser fàcil, però finalment vam aconseguir unir-nos.

Em sentia desemparada per l’administració pública, em semblava molt injust que la policia no poguera paralitzar l’obra i que l’Ajuntament diguera que no era cosa seua

Què esperes d’aquesta sentència i quin paper juga la reforma d’estatuts que vau fer després?
El que està en joc és saber a qui pertany la terrassa. No hi ha documentació clara al respecte i esperàvem que el jutjat, en base a les proves que vam aportar ens donara la raó, perquè la terrassa tornara a estar com era originalment. Ja ha eixit la sentència, però el jutge no va resoldre aquesta qüestió i ens remet a un altre procediment. Així que continuem igual, sense una solució clara.

Com va sorgir LaMataObras i com ha anat creixent aquest col·lectiu?
Em sentia desemparada per l’administració pública, em semblava molt injust que la policia no poguera paralitzar l’obra i que l’Ajuntament diguera que no era cosa seua, que ells simplement concedeixen llicències sense comprovar qui és el legítim propietari.

A més, vaig descobrir que moltes obres es realitzaven amb un DERE (declaració responsable) que s’usa per a obres petites, però s’estaven usant per a reformar locals comercials i convertir-los en habitatges per tota València. Estava indignada i vaig decidir notificar totes les obres irregulars que poguera. Però jo sola no podia mapar tota València, així que vaig obrir un compte a Instagram per sumar suport. En fer-ho, me’n vaig adonar que no estava sola en això i el compte va créixer fins a aconseguir més de 12.000 seguidors. Ara som un col·lectiu ampli que s’està formalitzant com a associació.

El primer és fer una junta veïnal i prohibir els habitatges turístics (HUTs) als estatuts.La Llei de propietat horitzontal (LPH) diu que podem prohibir els habitatges turístics per 3/5 parts de la quota de propietàries

Quins passos concrets poden prendre els veïns contra els baixos turístics?
El primer és fer una junta veïnal i prohibir els habitatges turístics (HUTs) als estatuts.La Llei de propietat horitzontal (LPH) diu que podem prohibir els habitatges turístics per 3/5 parts de la quota de propietàries i propietaris. No és retroactiu, però, si canvien de propietari i han de renovar als cinc anys, podria passar que no els tornen a concedir la llicència.

I si tenim la sort de tindre unanimitat, podem prohibir també pensions, hotels i hostals. I també prohibir el canvi de local a habitatge per evitar la llei dels 11 dies (quan es lloga a partir d’11 dies no es considera HUT, es considera estada curta).Això és important perquè estem veient que, si es prohibeixen els HUTs, busquen aquestes fórmules.

Les administradores i els administradors solen dir que des d’abril de 2025, si volen fer habitatges turístics, han de demanar permís als veïns, però... creus que et demanaran permís? No. I hauria d’anar a judici. És molt més fàcil prohibir-ho als estatuts. A més, l’Ajuntament no té l’obligació de preguntar per aquest acord amb la comunitat de veïns, però sí que mira si els estatuts ho prohibeixen o no.

Aquesta setmana us heu trobat que, malgrat que l’obra està judicialitzada, han intentat fer encara més grans els lucernaris a la terrassa. Com vas viure aquesta situació?
Ha sigut molt desagradable. No puc contar molt perquè està tot en mans dels advocats, però puc dir que ha sigut increïble la solidaritat de la gent que s’ha apropat a casa meua sense conéixer-me o m’ha escrit per xarxes per donar-me suport.

Això és un reflex del que està passant per tota València, empreses saltant-se les normatives gràcies a la connivència de l’Ajuntament, que dilata la resposta a les nostres notificacions i no destina recursos per reforçar la labor d’inspecció.

Després de diversos dies en què vau aconseguir paralitzar les obres gràcies a la pressió de veïnes i activistes, vas ser traslladada a comissaria per la Policia Nacional. Com va ser aquest procés?
Sabia que era una estratègia per a apartar-me de la terrassa i temia que, en tornar, ja hagueren executat l’ampliació del forat, com finalment va succeir. D’una banda, em vaig sentir forta ja que van haver de buscar una estratègia per apartar-me perquè amb mi allí no eren capaços de continuar. El procés a la comissaria va ser bàsicament declarar, vaig cridar el meu advocat i, quan ell em done permís per a contar més coses, ho faré.

Què opines de l’ús de la força i la criminalització contra els qui defensen la seua comunitat?
El que estic veient és que tot està orquestrat perquè les comunitats veïnals no puguen defensar-se de la turistificació i utilitzen, per exemple, la llei mordassa per a intentar amenaçar-nos, però, quan ja tenen la població immersa en una situació de vulnerabilitat, arriba un punt en què només queda defensar els nostres drets.

A LaMataObras ens escriuen constantment demanant assessorament per obres que no compleixen la normativa o perquè simplement no volen veure els seus barris desproveïts de comerç de proximitat

Creus que el que està passant al teu edifici és un símptoma d’alguna cosa més àmplia a València? Quins efectes està tenint la turistificació i la compra massiva de baixos als barris?
Sí, a LaMataObras ens escriuen constantment demanant assessorament per obres que no compleixen la normativa o perquè simplement no volen veure els seus barris desproveïts de comerç de proximitat.

La desaparició del comerç local, parle de perruqueries, fruiteries... que donaven servei al veïnat, i ara s’han convertit en barris desproveïts de comerç per als seus habitants. Barris dormitori, on ixes i només trobes baixos turístics o lloguers de bicicletes.

Com us plantegeu la lluita a partir d’ací i quin missatge li donaries a qui està passant per situacions similars a la de la vostra comunitat de veïns?
Respecte a casa meua encara em queden asos a la màniga. Hem perdut una batalla, però no la guerra.El meu consell a qui es trobe en aquesta situació és clar: que no tinguen por, que lluiten pels seus habitatges i barris. Canviar els estatuts, organitzar-se en comunitat i exercir pressió social són eines fonamentals per a defensar el nostre dret a viure tranquil·lament.

Serem les últimes generacions que podran viure als barris? Tot i que parega una exageració, n’hi ha prou amb mirar, per exemple, el centre de Màlaga, on el 85% de l’habitatge ja és turístic. El preu de l’habitatge es veu afectat per aquest model de negoci, que ens obliga a buscar cases lluny dels nostres familiars i amics, lluny dels nostres treballs. La nostra qualitat de vida es veu minvada i empobrida. El que hi ha sota casa teua no és sols un altre pis turístic més, és un altre cop de pala sobre el nostre dret a una vida i habitatge dignes. Que la gent s’acoste a les associacions veïnals, només amb la pressió social podem aturar aquesta agressió al territori i a les nostres vides.