Editorial
És temps d’idees pròpies

Després de l’avançament electoral decretat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, el País Valencià celebrarà les seues eleccions autonòmiques el 28 d’abril, el mateix dia que a la resta de l’Estat espanyol es votarà per a les eleccions generals. En tots dos casos està present l’amenaça d’un nou govern marcat per l’agenda de la ultradreta.
La ultradreta no necessita una campanya espectacular ni obtenir uns resultats electorals extraordinaris per a considerar-se triomfadora. És suficient amb què conservadors i neoliberals assumisquen el seu discurs i els seus marcs teòrics, un error fatal producte d’un erràtic càlcul electoralista que ja fa mesos que estan cometent. Per tota Europa podem trobar exemples del que ocorre quan la dreta més moderada tracta de vèncer l’extrema dreta utilitzant els seus mateixos arguments. Perquè, al cap i a la fi, no importen els partits ni els seus colors, sinó les idees. I són estes últimes les que generen canvis al món, siga per a avançar o per a retrocedir.

També els mitjans de comunicació tenim una enorme responsabilitat en esta batalla. Per a la majoria, el seu interés comercial, la seua ansiosa i acrítica recerca de la novetat, els ha conduït a sobrerepresentar i legitimar discursos retrògrads que no haurien de tindre més que un interés marginal en democràcia. Però, d’altra banda, també s’equivoca qui contínuament tracta de combatre la demagògia d’estos corrents polítics neofeixistes en el seu propi camp de batalla, entrant a debat en qüestions que tan sols interessen a ells. Hi ha una màxima en la comunicació política: les propostes de l’enemic no es repetixen, ni tan sols per a ridiculitzar-les. Fer-ho suposa parlar de les seues propostes en lloc de les nostres, i això significa regalar la iniciativa.

Per això, ara més que mai, cal ser valentes i tindre idees pròpies. Cal estendre la nostra agenda —perquè la tenim— en el focus del debat social i polític. És l’agenda de les persones que continuen excavant fosses per reivindicar la memòria històrica i reclamar justícia i dignitat. L’agenda d’eixos jóvens que cada divendres es manifesten per a exigir mesures contra un canvi climàtic que amenaça el futur de totes i tots. També la dels milers de dones que fa unes setmanes tornaren a omplir places i carrers durant huit dies de revolta feminista, i la de tantes i tantes persones que, col·lectivament, treballen per a construir alternatives basades en la solidaritat i la justícia social com alternativa a la distòpia neoliberal.

Caminem cap a un nou món que planteja infinitat de reptes. Enfront d’aquells que pretenen instal·lar-nos en el discurs de la por, la intolerància i l’odi, nosaltres reivindiquem l’alegria combativa i audaç dels valencians i les valencianes que volen una vida millor per a tots i totes. Ocórrega el que ocórrega hui, demà o el 28 d’abril, una cosa han de saber: al País Valencià, no passaran. No els deixarem passar.