Movimiento BDS
David Segarra: "La guerra d’Israel també és contra la cultura, l’art i la premsa"

David Segarra va rebutjar participar en el prestigiós Festival de Cine d’Elx (FICIE) quan va saber que l’Estat d’Israel també ho feia. El documentalista i periodista valencià explica els motius de la seua decisió i els reforça amb vivències: ell va ser testimoni directe de la cruesa dels crims del règim israelià durant les seues cobertures en la Flotilla de la Libertad i en Palestina.

David Segarra foto articulo valenciano
David Segarra, periodista i documentalista, és autor de diversos treballs audiovisuals com Las cebras de Gaza (2010) o Savis de l'Horta (2018)
25 jul 2018 11:00

Savis de l'horta havia de ser un dels curtmetratges documentals que es projectara la setmana passada en la 41 edició del Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx (FICIE). Premiat en l'última edició de DocsValència, el seu autor, el documentalista David Segarra, va decidir retirar-se del FICIE quan va saber que el govern d'Israel estaria present en l'esdeveniment. La determinació del també periodista valencià a l'hora de donar suport al moviment de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) està més que fonamentada: David Segarra ha viscut en primera persona el crim, la censura i la violació dels drets humans del règim israelià. "No oblide el rostre de Mariam, una nena en coma per metralla en el cap a la qual vaig fotografiar", explicava en una carta on exposava els motius per a desvincular-se del festival.

Per què Savis de l'horta no s'ha projectat en el Festival de Cinema d'Elx?
Perquè vaig respondre, com ho han fet milers de persones, a la crida de la societat palestina que demana no col·laborar amb les actuacions en les quals participa el govern israelià. Em van comunicar que el meu documental sobre els camperols valencians es trobava en selecció oficial del Festival de Cinema d'Elx. Es tracta d'un esdeveniment important i que dóna entrada als Goya; però en revisar els patrocinadors vaig veure que ja havia començat una campanya de boicot al festival. Diversos artistes es van implicar, preguntant a l'organització com era possible que un festival de cinema poguera rebre diners d'un govern que impedeix als cineastes palestins no solament realitzar pel·lícules o viatjar a festivals, sinó senzillament viure.

A més, es va donar la lamentable situació que el mateix dia que el festival anunciava que Israel era país convidat, l'exèrcit israelià va assassinar a més de 50 palestins. Mentre se celebrava l'esdeveniment hem vist com es matava a desenes de persones. Es tracta d'un règim que ha arrasat amb la vida de cineastes i documentalistes. Davant esta situació, anteposar els meus interessos personals o els del meu equip per diners o per prestigi era inconcebible. Així que el vam retirar.

De fet, va ser l'anunci d'Israel com "país convidat" això que va despertar la indignació en la societat il·licitana.
És país convidat perquè paga. El mateix govern israelià va fer pública la seua estratègia de finançar esdeveniments culturals a tot el món amb la intenció de compensar la seua imatge de violència i guerra. Ho hem vist molt clarament en el cas d'Eurovisió, on una soldada israeliana —en actiu quan es va produir la massacre de Gaza en 2014, i que va celebrar el premi amb el seu president— va participar com a propagandista del règim.

"En 2005, el govern israelià va declarar obertament que, per a ells, cultura i propaganda són sinònims. El règim utilitza l'art per a rentar la seua imatge"

El govern va declarar en 2005 a la premsa israeliana que, per a ells, cultura i propaganda són sinònims. I que anaven a finançar específicament festivals de cinema. No és una estratègia nova, s'ha aplicat en molts règims totalitaris al llarg de la Història. Però centenars d'artistes s'han adonat de com el règim israelià els ha intentat utilitzar per a rentar la seua imatge i no solament es neguen, sinó que s'impliquen. Molts d'ells són jueus: cal no oblidar que moltes persones jueves —israelians o no, artistes o no— condemnen el règim i col·laboren activament amb el moviment per la llibertat de Palestina.

La carta en la qual vas explicar els teus motius per a no participar en el festival es va publicar en diversos mitjans. L'organització del festival, va contestar a eixe comunicat?
Sí, em van escriure personalment. Van utilitzar l'argument de separar política i art, però torne a la qüestió que el govern israelià ha deixat molt clar que per a ells donar diners a un festival és pura política i pura propaganda, així que lògicament no arribem a cap tipus d'enteniment. Imagine que per al festival, que ja havia fet el pas, era difícil tirar-se arrere. I va assumir les conseqüències d'acceptar finançament d'un govern totalitari.

La decisió perdurarà en el temps: el FICIE va rebre diners d'un Estat que va assassinar a cineastes i va cometre crims contra la humanitat. És un crim moral que ha quedat per a la posteritat. I sincerament, pense que el festival deu estar molt més enfadat amb el règim israelià que amb mi o amb la gent que els ha criticat. Jo crec que els han enganyat, que van ser manipulats. No és bonic que critiquen o que "es baixen" del teu festival, però molt pitjor és que per un grapat d'euros te l'hagen enfonsat o l'hagen convertit en un esdeveniment de propaganda.

Però sembla que va haver-hi absolut silenci per part del festival. Ni van contestar a BDS País Valencià ni a les consultes de la ciutadania sobre si es mantenia la participació d'Israel...
Desconec quines conseqüències per al Festival hauria tingut fer-se per arrere, però sí que crec que fer-ho implicava molt d'esforç, coratge i ètica, i supose que van preferir subestimar a l'opinió pública i a la democràcia i van pensar que la insatisfacció era cosa de quatre bojos. Però no són quatre bojos: és quasi la totalitat de l'ONU i quasi la totalitat de la ciutadania europea.

A més, hi ha una altra qüestió important i és que el Parlament Valencià va declarar el nostre territori com a zona lliure d'apartheid israelià; és a dir, el festival estava contradient les instruccions democràtiques. S'hi ha subestimat el moviment global pels drets humans, i açò els ha suposat un cost. El dia de la inauguració del FICIE, mentre jo projectava el curt en l'horta de València, hi havia centenars de persones protestant en l'entrada del festival i, segons em van explicar, les projeccions d'inauguració van tenir una assistència molt baixa.

Movimiento BDS
Boicot al Festival de Cine de Elche por la participación de Israel
El festival de cine independiente más antiguo del País Valencià se inauguró con la concentración de más de 200 personas en apoyo del pueblo palestino.

Llavors, el rentat de cara de l'Estat d'Israel, és eficaç?
Malgrat l'esforç propagandístic del règim israelià, tots els estudis demostren que una majoria aclaparadora de l'opinió pública condemna els seus crims. La humanitat té bastant clar el que està succeint a Palestina. Si l'Estat d'Israel pot seguir actuant així, és perquè té el suport polític i militar de la superpotència dels Estats Units. Per açò la crida de la societat civil palestina a la humanitat és que es deixe de col·laborar amb el règim israelià, perquè assassinar li supose un cost important en l'àmbit polític, diplomàtic i econòmic. I que açò obligue a posar fi a sta situació, de la mateixa manera que es va fer amb Sudàfrica. Allí també semblava impossible, i ara veiem com avui dia el règim racista del país ja no és tal. La mateixa esperança hi ha amb el règim israelià.

"La crida del poble palestí al boicot es basa en que Sudàfrica va fer en el seu moment. Allí també semblava impossible donar fi a l'apartheid. La mateixa esperança hi ha amb el règim israelià"

La violència del règim no t'és aliena. En 2010 vas sobreviure a l'atac a la Flotilla de la Libertad, quatre anys després vas tornar a Gaza per a enregistrar un documental...
Tant en 2010 com en 2014 no vaig poder acabar de enregistrar el documental. En el primer cas perquè es va produir la massacre del buc Mavi Marmara, on van assassinar a 10 persones, entre les quals un company fotògraf i periodista. A nosaltres ens van robar tot l'equip, fins al dia d'avui. I en el 2014 van ser assassinades més de 2.100 persones, entre les quals s'inclouen 500 xiquets i xiquetes i 17 periodistes o cineastes i documentalistes. Jo mateix, com altres periodistes, tinc l'entrada vedada a Palestina i Israel. El meu únic delicte va ser estar en la Flotilla de la Llibertat i exercir el meu ofici. Però almenys jo estic viu; molts altres companys han sigut assassinats. Hi ha una constant guerra d'Israel no solament contra el poble palestí, sinó també contra la cultura, la premsa i el cinema, específicament. I té lògica, perquè tots sabem que l'educació, el periodisme i l'art són els grans pilars d'una societat. Per açò els ataquen de manera sistemàtica.

Estes experiències personals i professionals, van ser vinculants a l'hora de prendre la decisió de no participar en el festival d'Elx?
Òbviament. Tot ésser humà que visita Palestina, siga de la ideologia o de la religió que siga, torna amb tota la seua perspectiva canviada. Molts dels periodistes occidentals que arriben amb una visió eurocèntrica, racista o classista, canvien radicalment. Veure un procés de colonització medieval en ple segle XXI és tan xocant... Milions de persones estan tancades darrere de murs. És molt dur i produeix una experiència personal molt profunda. Per açò és fonamental que la gent intente visitar, o conéixer, a palestins i palestines.

"Veure un procés de colonització medieval en ple segle XXI és una cosa molt xocant i que suposa una experiència personal profunda"

Parlant de punts de trobada, una de les teues exposicions fotogràfiques porta el títol De València a Gaza, arrels mediterrànies. Quin era el seu objectiu?
En eixa col·lecció tractava de mostrar alguna cosa que els grans mitjans subestimen amb molta freqüència, que és la vida. La guerra, la política, la corrupció o la violència són els monotemes; eixes fotografies mostren la vida quan no hi ha guerra. La bellesa, el coratge, la naturalesa... Tot allò que se subestima i se silencia, tant dels palestins com els de valencians. La cultura valenciana també ha sigut molt censurada durant anys, encara que sembla que amb l'aparició d'Àpunt tenim un espai. L'exposició intenta obrir finestres i bastir ponts. Una de les millors crítiques que podia rebre era el comentari de "no sabia quin és el valencià i quin és el palestí". Esta és la clau; els mitjans i els polítics estan obstinats a dividir-nos i generar eixe discurs de l'odi. Les imatges mostren que tots som àrabs, jueus, cristians, ateus, camperols... Tots som mediterranis. És un homenatge i una reivindicació de les nostres arrels.

David Segarra cuerpo valenciano
Vicent Martí és un dels protagonistes del curtmetratge documental 'Savis de l'horta' | Fotografia de David Segarra

En Savis de l'horta arreplegues la història de camperols valencians; quan en 2014 vas anar a enregistrar a la franja de Gaza, també era per a documentar als qui treballen la terra. També en este cas són tan clares eixes similituds?
De fet, el documental de Savis de l'horta naix en gran part inspirat en eixa bellesa i profunditat que trobe en els camperols i camperoles de la franja de Gaza. Eixa força visual, ètica i estètica, humana; l'esperit d'alegria i de, com ells diuen, paciència perseverant. La força de voluntat. Savis de l'horta destaca la saviesa pragmàtica de comprendre com aplicar en la vida quotidiana els coneixements i les dades, alguna cosa que gran part de la societat tecnològica, humana i moderna ha oblidat, però que en Palestina, en els pobles o en les masies valencianes persisteix.

Perquè açò és el que realment xoca: quan veig el camperol o la camperola a Palestina, no veig res nou. Veig els homes i les dones de la Punta. Veig la meua gent, els meus avantpassats; no a uns estrangers. No veig a 'l'altre', veig a 'nosaltres'. Perquè ells són nosaltres, i nosaltres som ells.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Palestina
Rafeef Ziadah “En honor a los poetas palestinos caídos siento que debo llevar sus palabras al escenario”
Rafeef Ziadah es activista palestina, poeta y periodista. El Mediterráneo es su casa y la palabra su resistencia. Con el recital “Let it be a tale”, intenta mantener vivas las palabras de los poetas palestinos asesinados por Israel.
Palestina
Movimiento BDS Alicante debate revocar el hermanamiento con la ciudad israelí de Herzliya
La iniciativa se debatirá en el pleno ordinario de marzo a propuesta de EU Podem. El grupo BDS local ha convocado una concentración para visibilizar su apoyo a la iniciativa.
Palestina
Manifestaciones 25F Más de 100 municipios vuelven a las calles contra el genocidio en Palestina
Es la segunda movilización estatal coordinada después de las manifestaciones del pasado mes de enero. En esta ocasión, al menos 104 ciudades y pueblos han confirmado marchas y concentraciones para el próximo domingo 25 de febrero.
Investigación
Migracións Mulleres ao fronte dende o sur global
Nace unha iniciativa de investigación, intervención e acción participativa na Galiza para potenciar o diálogo e intercambio de saberes entre as voces subalternizadas das mulleres do sur global.
Ley de Memoria Histórica
Memoria democrática La ofensiva legislativa de PP y Vox contra la verdad, justicia y reparación
Las asociaciones memorialistas del estado hacen frente común en la Unión Europea y no descartan acudir a los tribunales para defender los derechos de las víctimas del franquismo.
Especulación urbanística
Turistificación Canarias dice basta: activistas organizan una movilización histórica en las islas frente a la turistificación
Precarización, pobreza, desigualdad y dificultad de acceso a la vivienda, así como la enorme contaminación de los espacios naturales causada por el modelo turístico, son algunas de las problemáticas por las que Canarias sale a la calle el próximo 20 de abril.
Violencia policial
Violencia institucional Iridia consigue reabrir judicialmente el caso de una muerte por pistola taser policial
Es uno de los 56 casos en los que ha litigado la entidad de derechos humanos en 2023 y en los que hay un total de 156 agentes o funcionarios encausados.
Cine
Cine RTLM, la radio del odio que alentó el genocidio en Ruanda
Cuando se cumple el 30º aniversario de la tragedia en Ruanda, llega a las pantallas ‘Hate Songs’, que se estrena el viernes 19 de abril, una metaficción que transcurre en los estudios de la emisora controlada por los hutus.
Palestina
Rafeef Ziadah “En honor a los poetas palestinos caídos siento que debo llevar sus palabras al escenario”
Rafeef Ziadah es activista palestina, poeta y periodista. El Mediterráneo es su casa y la palabra su resistencia. Con el recital “Let it be a tale”, intenta mantener vivas las palabras de los poetas palestinos asesinados por Israel.

Últimas

A Catapulta
A Catapulta A Catapulta recibe o presidente da AELG, Cesáreo Sánchez
O poeta e presidente da Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega conversa con Samuel L. París no episodio 12 do programa.
Opinión
Opinión ¿Qué Europa queremos hoy?
Los resultados de las próximas elecciones europeas pueden derivar en un importante punto de inflexión para la razón de ser de la Unión Europea.
El Salto n.74
Revista 74 Cuando los algoritmos te explotan: no te pierdas el número de primavera de la revista de El Salto
De cómo los algoritmos y la IA gestionan el trabajo de cientos de millones de personas con ritmos y condiciones del siglo XIX, y de mucho más, hablamos en nuestro número de primavera. Ya disponible para socias y en los puntos de venta habituales.
Análisis
Desigualdad ¿Millennials Vs boomers? ¡No, es lucha de clases, amigo!
Aunque el discurso habitual enfrenta a los millennials con los baby boomers, este panorama general oculta la disparidad económica dentro de la generación de los millennials.
Más noticias
Culturas
Culturas La FILMIG reflexiona sobre hacia dónde se dirige la producción cultural migrante en el Estado español
La primera edición de la Feria Itinerante del Libro Migrante convoca a Vivi Alfonsín, Moha Gerehou, Dagmary Olívar y Silvia Ramírez para dialogar sobre la creación y participación en la cultura de las personas migrantes y racializadas.
Ocupación israelí
Ocupación israelí Más de 80 ciudades saldrán a la calle el 20 y 21 de abril para denunciar el genocidio israelí en Gaza
El movimiento de solidaridad con el pueblo palestino denuncia la complicidad del Gobierno español con la masacre al seguir comprando y vendiendo armas a Israel.
Galicia
Altri Vecinos, ecologistas y científicos saltan a Bruselas para frenar la celulosa que amenaza el corazón de Galicia
Las plataformas de vecinas afectadas y ambientalistas han podido reunirse con altos funcionarios de la Comisión Europea especializados en normativa medioambiental aupados por la eurodiputada del BNG Ana Miranda para seguir defendiéndose de Altri.
Salud mental
Salud mental El Ayuntamiento de Valladolid de PP y Vox cancela unas jornadas sobre anticapacitismo
A 48 horas de celebrarse la primera de las charlas, el Servicio de Igualdad y Juventud suspendió el acto alegando que pocas personas estaban interesadas en asistir

Recomendadas

Cárceles
Carabanchel Tele Prisión, memoria audiovisual de una cárcel
Además de varias películas que se han acercado a la cárcel de Carabanchel, Tele Prisión fue un canal de televisión interno en el que participaron numerosos reclusos y algunos educadores de esa prisión madrileña. Emitió de 1985 a 1987.
Historia
Historia Rubén Buren: “La memoria debe ser aquello que nos construye y nos une como ciudadanía”
El historiador y polifacético Rubén Buren coordina el libro 'La Segunda República', una oportunidad para dar a conocer este periodo a un público no especializado.
Culturas
Xirou Xiao “Mi mirada artística es constructiva y, por tanto, tiene en la educación su aliada”
La compañía de performers Cangrejo Pro; la exposición ‘Zhōngguó. El País del Centro’ o la película de Arantxa Echevarría ‘Chinas’ son algunos de los proyectos en relación a la comunidad china en Madrid con la impronta de Xirou Xiao.
Violencia sexual
Clara Serra “Legislar el sexo con arreglo al deseo es la vía directa al punitivismo”
En ‘El sentido de consentir’, Clara Serra defiende que el concepto de consentimiento es precario y ambiguo. Pese a su utilidad jurídica para hacer leyes, argumenta, no puede convertirse en la receta mágica.