Centros de Internamiento de Extranjeros
Sapadors: presó per a innocents

Vulneració de drets humans, condicions insalubres, falta de mitjans o maltractaments psicològics són algunes de les realitats que denuncien organitzacions, col·lectius i persones internes en el Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors, a València.

CIE Sapadors
Porta del CIE de Sapadors. Àlex Llorca

Sóc venedor ambulant. Un dia la policia es va acostar a mi i em va demanar els papers. Com que no els tenia, vaig acabar tancat dos mesos al CIE”. Així relata Abdul (nom fictici) la seua entrada el passat mes de setembre al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) del carrer valencià de Sapadors. La història d'este immigrant senegalès és molt similar a la de tants altres que acaben en un d'estos centres: el punt final d'un camí ple de dificultats que emprenen aquelles persones que tan sols desitgen, com denuncia Abdul, “poder buscar-se la vida”.

El CIE de Sapadors està a tan sols vint minuts caminant del centre de València i, tot i així, la seua existència és pràcticament desconeguda per a la majoria del veïnat del barri de la Plata. El recinte se situa en el complex policial de Sapadors, enfront de l'Avinguda Dr. Waksman. Per fora està envoltat d'alts murs de formigó amb concertines i càmeres de vigilància a la part superior. Des del carrer dóna la sensació de ser un complex militar o una presó. De fet, qui coneix la realitat dels CIEs sí que hi veu una privació de llibertats. Segons Cristina Martínez, portaveu de la campanya CIEs NO, quan una persona entra en estos centres veu interrompuda, per diversos mesos, la vida que havia planificat: “Pot ser que tinguera algun domicili o algun treball —encara que fóra sense contracte—, però se l’ha tret d'esta integració per fer-lo tornar a començar de zero”.

La campanya CIEs NO i diverses organitzacions com l'Associació Pobles Units o les mateixes persones internes han denunciat les males condicions sanitàries i de gestió del Centre d'Internament de Sapadors. Segons subratlla Cristina Martínez, “cap dret més enllà de la llibertat de moviment hauria de ser vulnerat, però la realitat és que als CIE ni es respecten els drets humans ni es respecta el reglament mateix del centre”. Segons els col·lectius denunciants, a la incertesa d'haver de passar 60 dies tancat a l'espera d'una possible expulsió s'afigen les males condicions d'habitabilitat en Sapadors.
Abdul recorda de la seua estada al CIE que les instal·lacions “no estan en bones condicions” i denuncia també la manca d'aigua calenta a l'hivern, els continus escorcolls per part de la policia del centre i fins i tot haver hagut de fer les seues necessitats en una botella durant la nit per la falta d'assistència de la policia per anar al bany. Des de la campanya CIEs NO lamenten l'arbitrarietat del centre: “Hui denunciem que passa una cosa, demà deixa de passar, i temps després torna a passar”.

Precisament sobre les condicions del centre, Miguel Ángel García, secretari d'organització del Sindicat Unificat de Policia (SUP) en Sapadors, relata que “els interns que han estat a presó abans d'arribar al CIE diuen que a la presó estaven millor”. “Les presons tenen certes activitats totalment inexistents i irrealitzables en els CIEs, i les condicions de seguretat i higiene són molt més acceptables en una presó que ací”, subratlla.

El centre de Sapadors, a més, acumula un historial de males condicions de salubritat i abusos des de la seua creació l'any 2005. En 2016 el CIE va haver de tancar temporalment per a realitzar tasques de desinfecció causa d'una plaga de xinxes. Un any més tard, 39 interns del centre van denunciar vulneracions de drets humans en el Jutjat número 3 de València —encarregat del centre— per “respostes violentes de la policia”. Per a Jaume Durà, coordinador del Centre d'Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià, després del reglament de 2014 —que obliga els centres a instal·lar càmeres de seguretat— la situació ha canviat, tot i que defensa que “no és cap novetat que es peguen cops en els CIE”.

Vulneracions de DREts

Hi ha tres vies d'entrada al CIE: persones interceptades a la frontera o a la costa, persones detingudes mentre transitaven pel carrer o individus que són traslladats al centre després de complir una condemna. En Sapadors no hi ha distinció entre estos tres casos i és molt comú que es barregen persones que han comés una simple falta administrativa amb interns amb antecedents perillosos, la qual cosa provoca una criminalització de la immigració i és una font de conflicte amb la resta de les persones que conviuen al centre.

Abdul, que ha estat diverses vegades al CIE per no tindre la documentació en regla, denuncia maltractaments psicològics per part d'alguns policies: “Sempre ens tracten malament, ens criden ‘hijo de puta’ per a espantar la nostra gent, tot i que també hi ha policies bons”. Des de la campanya CIEs NO, que s'encarrega de recollir les denúncies dels interns del centre i proporcionar-los assistència, també denuncien estos maltractaments psicològics. Les agressions verbals i racistes i el tracte criminalitzador són molt habituals: “Que no se'ns oblide que les persones que estan dins d'un CIE no han comés cap delicte i se'ls tracta com a delinqüents”, denuncia Cristina Martínez. Des del SUP neguen estes afirmacions.

Més enllà del tracte, la situació dels interns al CIE també està marcada, en molts casos, pel desconeixement. “Molts interns ni tan sols entenen per què estan tancats”, denuncia Fermín Gimeno, portaveu del SUP a la Comunitat Valenciana. Esta situació s'agreuja davant la falta d'un intèrpret fix al centre. Thimbo Shamb, membre de la campanya CIEs NO, afirma que “la majoria d’interns que hi ingressen creuen que és un centre d'acollida perquè no els donen prou informació”.

La figura dels CIE continua sent a dia de hui una institució molt opaca, en la qual és molt difícil conéixer amb certesa el que passa a dins. Una situació molt comuna, segons lamenten des de CIEs NO, és l'expulsió d'interns que denuncien les condicions del centre o els abusos dels agents. “Quan un intern ha denunciat, a la setmana següent s'ha expulsat tant a la persona que havia fet la denúncia com a les persones que n’eren testimonis, la qual cosa provoca que el procediment s'acabe per falta de testimonis i de la persona denunciant”, explica el portaveu de la campanya, que afegix que això ha derivat en què s'hagen arxivat molts casos.

L'internament de menors en el centre és una altra de les situacions que es repetix sovint. A finals del mes de desembre, quatre menors van ser internats en el centre sense haver-los realitzat abans les proves mèdiques necessàries. Després de 17 dies tancats, la fiscalia va poder determinar l’edat que tenien i van ser alliberats. “Davant la sospita que una persona és menor, no se li podria aplicar la Llei d'Estrangeria fins que no es demostrara el contrari”, argumenta Cristina Martínez. “No obstant això, ens trobem amb el contrari: se'ls interna i després el que es fa, com a molt, és una prova, una radiografia, que té un marge d'error bastant ampli”, denuncia la portaveu.

GESTIÓ PRECàRIA

L'altra cara de la moneda és la difícil gestió del Centre d'Internament que ha de dur a terme la Policia Nacional encarregada del complex. “Nosaltres tenim pendent executar un pla de rehabilitació d'este complex policial, però la gran part del pressupost de restauració s'està anant en el manteniment del CIE”, explica Gimeno. “Ara tenim xarxes en totes les façanes, l'altre dia es va desprendre el sostre d'un despatx ... En general, les condicions del complex són molt roïnes”, denuncia.

Clínica Madrid és l'empresa encarregada de la sanitat en el centre, on actualment treballa un metge en horari de matins i una infermera de vesprades. Durant la nit no hi ha personal sanitari. Sapadors tampoc compta amb personal de psiquiatria, la qual cosa configura una de les demandes de la plataforma CIEs NO: “Hi ha moltes persones que vénen de patir situacions molt extremes; a més, el fet d'estar tancat en un lloc així, criminalitzat, implica realitats que requerixen un seguiment psicològic”. Gimeno també denuncia la inexistència d'una inspecció sanitària periòdica, “encara més quan rebem persones que han arribat en condicions infrahumanes i poden tindre algunes malalties”.

Les funcions de manteniment del centre també les exercix un equip de la Policia Nacional. “Per fer-se una idea de les funcions que realitza la Policia Nacional al CIE: llavem fins i tot la roba dels interns, quan el normal seria que hi hagués una ONG o una empresa privada que s’emportara esta roba i la tornara neta”, apunta Gimeno. A més d'això, els policies que s'encarreguen dels interns no reben cap tipus de formació específica. Miguel Ángel García, secretari d'organització del SUP, denuncia que se'ls obliga a realitzar un treball que no és el seu: “Se'ns podria exigir que cobrírem la seguretat perimetral del CIE, però no l'assistència interna als presos. Considerem que a la Policia Nacional caldria treure-la de ací”.

Del reformisme a l'abolició

Els CIE, segons detalla la Llei d'Estrangeria mateix, “són una mesura preventiva i cautelar orientada a l'execució de la mesura d'expulsió, devolució i retorn”. No obstant això, organitzacions humanitàries com el Servei Jesuïta de Migracions (SJM) en parlen com a llocs que suposen un “patiment inútil”, argumentant que més de la meitat de persones internades són retornades als seus països i el mateix nombre havien estat internades irregularment. En esta direcció, tant el SJM com la campanya CIEs NO, clamen per una política migratòria diferent: “Creiem que la Llei d'Estrangeria necessita una reforma integral. No és una qüestió de pensar de quina altra manera podem expulsar la gent, sinó de pensar de quina altra manera podem gestionar la immigració d'una manera respectuosa amb els drets humans”, afirma Cristina Martínez.

Encara que la legislació espanyola posa l'accent a denominar els CIE com “espais d'internament”, des de l'Observatori del Sistema Penal davant la Immigració (OCSPI) defensen que la seua realitat s'acosta més a la d'una presó, a causa del nombre de drets fonamentals afectats. Des d'esta organització en defensen la desaparició “per la desproporció entre les conseqüències familiars, físiques i psíquiques que té el tancament en condicions de vulneració dels drets humans i la lleugeresa d'una infracció administrativa, raó per la qual són tancats majoritàriament”. En esta direcció, Cristina Martínez apunta que “ara hi ha molts polítics que diuen voler fer que als CIE es respecten els drets humans. Nosaltres diem que un CIE no pot respectar els drets humans perquè la seua pròpia existència els vulnera”. La portaveu de CIEs NO argumenta que, si estos espais existixen, és perquè no es considera iguals a les persones que hi són a dins: “I, si no es considera iguals a estes persones, dubte molt que es lluite pel respecte de seus drets”, conclou.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Italia
Fronteras El gobierno de Meloni construirá una cárcel italiana para personas migrantes en Albania
Antes de la próxima primavera entrarán en funcionamiento dos estructuras: una para identificar y otra para retener a las personas migrantes.
Centros de Internamiento de Extranjeros
Racismo Cies No denuncia espionaje policial en las visitas a internos en Zapadores
El Defensor del Pueblo ha abierto una investigación ante las repetidas denuncias de espionaje por parte de colectivos de apoyo a las personas internas en el CIE valenciano, una práctica que va en contra de resoluciones judiciales previas.
Poesía
Poesía e activismo Luz Fandiño, a poeta rebelde que loitaba cantando
Patricia González e Alejandro Balbuena, músicas e amigas de Luz Fandiño, foron as últimas persoas que a poeta recoñeceu antes un do seu desnacemento. Na mesma cociña na que estiveron con ela tantas veces, lembrámola.
Catalunya
Catalunya Pere Aragonès, de presidente a segundo plato de Illa o Puigdemont
Las encuestas y el tirón de Pedro Sánchez acompañan a Salvador Illa, quien probablemente volverá a ganar las elecciones catalanas, como ya ocurrió en 2021. Esta vez, tiene más probabilidades de gobernar.
Migración
Migración Maternidades migrantes: criar entre la precariedad laboral y la ley de extranjería
Sin redes familiares en las que sostenerse y en un contexto laboral enfrentado con la conciliación, las madres migrantes se ven especialmente expuestas a la precariedad.
Genocidio
Genocidio La ONU advierte de que un ataque sobre Rafah colapsaría la distribución de ayuda en Gaza
Turquía suspende todo el comercio con Israel. El fiscal del Tribunal Penal Internacional advierte de que no admitirá “amenazas” después de que trascendiera que imputará a Netanyahu y los suyos.
República Democrática del Congo
República Democrática del Congo Chikuru quiere para la República Democrática del Congo esa paz que nunca ha conocido
La vida de Chikuru ha transcurrido en una República Democrática del Congo siempre en guerra, desde su organización FoBeWorld, aspira a ayudar a la infancia y juventud a construir un futuro mejor, frente al expolio que devora su presente.
O prelo
O prelo Collige, Kylie Jenner, rosas
A editora Catro Ventos trae á lingua galega Na sala dos espellos, de Liv Strömquist.
Fútbol
Fútbol Vicente del Bosque como respuesta a las presiones de FIFA y UEFA
El nombramiento del exseleccionador como presidente de la Comisión de Normalización, Representación y Supervisión busca alejar los fantasmas de una intervención política de la RFEF.

Últimas

O Teleclube
O teleclube 'O Teleclube' reflexiona sobre a procura de aquilo que desexamos coa película 'La Chimera'
A arqueoloxía, a reflexión sobre a propiedade, o amor, a morte e a maxia son algunhas das cousas sobre as que xira este filme italiano dirixido por Alice Rohrwacher que bebe da comunidade que rodea á directora.
Poesía
Galiza Morre aos 92 anos a poeta, activista e revolucionaria Luz Fandiño
O falecemento foi anunciado publicamente pola súa amiga e alcaldesa de Santiago de Compostela, Goretti Sanmartín.
La vida y ya
La vida y ya Futuros laborales
Lo que está claro es que para mí pensar en mi futuro laboral tiene que ir acompañado de pensar qué puedo hacer para que el mundo sea un poco diferente.
Literatura
Literatura Mallorca, el refugi de Vicent Andrés Estellés
El poeta trobà a l’illa la serenitat necessària per enfrontar-se a l’entorn sempre tens de València, a la vegada que publicà diversos volums i travà sòlides amistats.
Memoria histórica
Memoria Olvidadas por la historia: las mujeres del Patronato
Durante más de cuarenta años, la libertad de miles de mujeres fue arrebatada por el Patronato de Protección a la Mujer. Siguen invisibilizadas por una Ley de Memoria Democrática
Más noticias
Religión
Opinión Semana Santa y Ramadán
En el Sindicato de Vivienda de la Red de Apoyo Mutuo se celebró un desayuno con motivo del Ramadán, lo cual generó un debate interno interesante por ser una organización laica
Valencià
Literatura Mallorca, el refugio de Vicent Andrés Estellés
El poeta encontró en la isla la serenidad necesaria para enfrentarse al entorno siempre tenso de València, a la vez que publicó allí varios volúmenes y trabó sólidas amistades.
Memoria histórica
Memoria histórica Relatores de la ONU piden a España que actúe contra las leyes antimemoria de tres autonomías
Los relatores internacionales denuncian las posibles vulneraciones de derechos de dos normas en proceso y una aprobada por los Gobiernos de coalición de Partido Popular y Vox en tres comunidades autónomas.
Periodismo
Periodismo Desinforma, que algo queda
En la fecha que se conmemora el Día de la Libertad de Prensa, hay que analizar sus dimensiones, la opacidad en el reparto de la publicidad institucional, la necesidad de la alfabetización mediática y qué medidas concretas pueden llevarse a cabo.
Cine
Cine 'Civil War', estética geopolítica en tierra de nadie
La sensación es que Civil War se queda en algunas ocasiones en una peligrosa tierra de nadie, tanto en sus cambios de estilo como en su contenido.

Recomendadas

Política
Política Redes clientelares, falta de autogoberno e consensos neoliberais: as claves do novo Goberno galego sen Feijóo
Políticas e analistas debullan a folla de ruta da primeira lexislatura galega da era post-Feijóo: reforzamento dos fíos de poder locais, falta de vocación autonómica, complexo de inferioridade e a axenda marcada polos grandes consensos neoliberais.
Rap
Rap Viaje a los orígenes del hip hop en España: “Nadie esperaba ganar dinero con el rap”
El historiador Nicolás Buckley y el periodista Jaime Valero, exredactor jefe de HipHop Life, publican Maestro de ceremonias, un libro sobre la historia de la cultura hip hop en España.
En el margen
Francisco Godoy Vega “El ojo del blanco es como el ojo de Dios: es abstracto, es superior y puede verlo todo”
Doctor en Historia del Arte, Francisco Godoy Vega forma parte del colectivo de arte colaborativo Ayllu. Este activista antirracista aborda las consecuencias del supremacismo blanco. En 2023 publicó el libro ‘Usos y costumbres de los blancos’.