Feminismos
Fem 'manada' contra les violències masclistes

Les polítiques assistencialistes contra la violència, ni contemplen el problema estructural, ni s'enfronten a la majoria de violències masclistes

25N. Castelló
Manifestació contra les violències masclistes. Castelló, 2017 Ester Fayos
Redacció València
29 nov 2017 08:40

Com cada any a finals de novembre, les organitzacions feministes han eixit al carrer per reivindicar unes vides lliures de violències masclistes. També, la majoria de les institucions han aprofitat aquestes dates per a fer campanyes (més o menys afortunades) contra aquesta greu problemàtica social. Però, hauríem de vore de quina violència parlen les unes i les altres.

En un context capitalista, fonamentat sobre les premisses d’explotació i despossessió, la violència forma part intrínseca del sistema però, a més a més, en el cas de les dones, adopta formes específiques que no solament exerceix una elit sobre un grup minoritari, sinó la meitat de la població (més o menys conscient) sobre l’altra.

La violència contra les dones és un fenomen universal i divers, que afecta dones de totes les classes socials i edats. Constitueix una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones i és un dels mecanismes socials fonamentals per a subordinar-les (ONU,1994). A més, cal no oblidar que al fet de ser dona se li poden sumar altres opressions motivades per interseccions diverses com puguen ser l'origen, la falta de recursos econòmics i un llarg etcètera.

La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integrals contra la Violència de Gènere 1/2004 estableix en el títol II que “la informació, l’assistència social integral i l’assistència jurídica a les víctimes de violència de gènere, en els termes regulats en aquest capítol, contribueixen a fer reals i efectius els drets constitucionals a la integritat física i moral, a la llibertat, seguretat, igualtat i a la no discriminació per raó de sexe”. No obstant això, en la pràctica, els diversos factors repressius van sumant-se a la divisió per sexe i situen a cadascuna en el lloc que la societat li té preparat. D’altra banda, com ja s’ha comentat abans, quan es combinen capitalisme, racisme, edat i sexisme, moltes queden desprotegides, i moltes altres, més encara.
Manifestació contra les violències masclistes a València, 2017.

Teòricament, les institucions haurien d’acomplir la funció d’eliminar progressivament la violència masclista, incloent en aquest procés la protecció a les agredides, donant-los els recursos i l’autonomia suficient per a eixir d’eixa situació. Això significaria lluitar contra tots els tipus de violències a què s’enfronten les dones (no solament contra la violència física): ser objecte de floretes i acudits, tracte paternalista, discriminació salarial i laboral, sostre de vidre, invisibilització en l’espai públic, pressió estètica, responsabilitats familiars i domèstiques, violacions i feminicidis, entre d’altres.

La llei contra la violència de gènere, però, només regula la violència que s’exerceix dins de l’àmbit de la parella. Com podem vore en l’article I: “té com a objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part de qui són o han sigut els seus cònjuges o de qui estan o han estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència”. Cal afegir que els tipus de violència que es regulen en la llei són la psicològica i la física, la qual cosa suposa una visió molt parcial de la problemàtica; d’una banda, perquè sols la concep en l’àmbit de les relacions de parella i, fins i tot en eixe espai, deixa fora altres formes de violència ja esmentades com l’econòmica; d’una altra banda, perquè exclou de la definició violències que no pertanyen a l’àmbit privat com poden ser la laboral, la que es dóna en els mitjans de comunicació, la simbòlica, etc.

Així, ens trobem davant una llei contra la violència que només en contempla un tipus i no la regula com un dany estructural, sinó que és assistencialista i se centra en una mínima part del problema. Es tracta d’un pal·liatiu que no té capacitat per revertir la situació de les dones i, per això, els col·lectius feministes tenen un llarg camí a recórrer per davant. La campanya #Metoo #Jotambé és exemple de com les feministes treballen per estendre la sororitat i combatre la violència social i institucional.

En els últims dies, aquesta sororitat ha quedat ben palesa amb les múltiples manifestacions que s’han celebrat arreu de l’estat en suport a una xica que va ser violada en grup durant els Sanfermins del 2016. En referència directa al nom que s’havien atorgat els agressors, “La manada som nosaltres” és el lema que han reivindicat les feministes per donar-li la volta i deixar constància que reaccionen juntes perquè “si en toquen una, ens toquen a totes”. En les últimes setmanes, el tractament jurídic i mediàtic d’aquest cas ha posat sobre la taula la tolerància de part de la judicatura, i també de la població, de la cultura de la violació. Això també és violència. I no l’exerceix la parella, sinó l’opinió pública i les institucions. És clar que queda molt a fer, casos com aquest evidencien que encara estem lluny de posar fi a tota forma de violència, de no culpabilitzar les dones que hi han sobreviscut ni de tractar-les simplement com a víctimes. Encara queda molt a fer perquè els llocs de treball, la casa i els carrers siguen espais segurs també per a les dones, espais on viure lliures i on no calga ser valentes.

Arquivado en: Protesta Feminismos
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Córdoba
Red transfeminista La RATA cordobesa se consolida con un evento en forma de “perolada”
La Red de Autodefensa Transfeminista (RATA) ha organizado el pasado 15 de marzo una jornada de actividades como espacio alternativo ocio, existencia y resistencia en el centro social autogestionado Rey Heredia de Córdoba.
La vida y ya
La vida y ya Te ha tenido que pasar
Ella me contaba eso que había vivido mil veces estando en espacios en los que había solo mujeres.
Residencias de mayores
Residencias Fondos de inversión y residencias: la mano invisible que retuerce los cuidados
Mientras DomusVi, en manos del fondo de inversión ICG, ya es la empresa con más residencias privadas del Estado, residentes, familiares y trabajadoras explican lo que supone que las prácticas especulativas acunen la vejez de las personas.
LGTBIfobia
Manifestación Plataforma Trans planta cara a la transfobia con una manifestación contra el odio
La convocatoria el 29 de marzo denuncia un contexto internacional antiderechos. La organización pide a partidos y sindicatos que se sumen a la marcha porque la transfobia es un problema social, y por lo tanto también político, explican.
Música
Música Pervertidos y puritanos, a los pies de Ethel Cain
Proyectos musicales como ‘Perverts’ de Ethel Cain son capaces de imponer silencio en medio de tanto ruido para pensar en un momento en que las redes sociales son herramientas tendenciosas para la difusión de propaganda de ultraderecha.

Últimas

AGANTRO
Agantro Tatuaxe: terapia e tendencia
Da marxinación á moda, o carácter simbólico e ritual da tatuaxe atópase actualmente erosionado polas dinámicas capitalistas.
Obituario
Obituario Jesús Santos, el basurero que se ganó el corazón de Alcorcón
Alcorconero de toda la vida, teniente alcalde, activista social y sindicalista, Jesús Santos hizo que aquellos que le acompañaron en su camino se ilusionaran por la política.
Más noticias
Tribuna
Tribuna Carta aberta a José Soares de Pina, CEO de Altri: “Paren este proxecto que Galicia nin quere nin necesita”
Os argumentos para apoiar o que dicimos son moitos. Situaríanse nun terreo no bordo da ZEC Serra do Careón; provocarían un novo ciclo de plantación masiva de eucalipto ou de importación de países do Sur; e o máis importante: non teñen licenza social.
Memoria histórica
Extremadura 25 de marzo 25 marzo de 1936 / 25 Marzo de 2025: aniversario de la reforma agraria en Badajoz
Texto de Francisco Espinosa leído en la entrega del Premio 25 de Marzo celebrada en los actos conmemorativos de dicha fecha en Los Santos de Maimona.
Comunidad de Madrid
Fin a la privatización Un tsunami marcha por Madrid por la gestión totalmente pública de los servicios a la ciudadanía
La plataforma Tsunami por los Servicios Públicos nace este domingo para aglutinar a decenas de organizaciones sociales que quieren hacer frente al “modelo neoliberal de destrucción masiva de los derechos humanos y sociales”.
México
Opinión El umbral hacia el fin
Las autoras expresan los malestares de ellas y otras mujeres mexicanas que han tenido que migrar a consecuencia de la violencia desatada por “la guerra contra las drogas” impulsada por el expresidente mexicano, Felipe Calderón, en 2012.

Recomendadas

Medio ambiente
Medio ambiente Milleiros de persoas enchen A Pobra do Caramiñal para berrar contra a celulosa de Altri e a mina de Touro
Unha grande multitude por terra e centos de embarcacións por mar esíxenlle ao Goberno de Alfonso Rueda que “recúe” ante o potencial desastre ambiental que sobrevoa Galiza.
Guerra en Ucrania
Guerra en Ucrania Colegios underground en Járkov después de tres años de guerra
La ciudad ucraniana construye escuelas subterráneas, preparadas para aguantar ataques balísticos y nucleares.
Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Argentina
Estela de Carlotto “Faltan todavía muchos nietos por encontrar”
Al cumplirse 49 años del golpe cívico-militar, la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo dialogó con El Salto y apuntó contra el Gobierno de Milei y su ministra de Seguridad, Patricia Bullrich, que encabeza la represión de la protesta social.