Feminismos
Hermínia Blanquer: "L’excusa historicista per a justificar el masclisme de les festes no té trellat"

El cas d'Hermínia Blanquer va suposar, d’alguna manera, un punt d'inflexió en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Encara que els Moros i Cristians se celebren en diversos punts d'Alacant –i de províncies properes—, els d'Alcoi, que “commemoren els fets històrics de la Reconquesta”, són especialment populars. De fet, la seua magnitud va fer que en 1980 foren reconegudes com a Interés Turístic Internacional.

Del 21 al 24 d'abril, els carrers d'Alcoi es converteixen en l'escenari de tot un espectacle de música i impressionants desfilades. Gran part de la població alcoiana viu estes tradicionals festes amb enorme entusiasme. No obstant això, no tothom pot gaudir-les d'igual manera, segons defensa l'associació Fonèvol, de la junta directiva de la qual Hermínia és vocal. Fonèvol va nàixer en 2003 amb l'objectiu de fomentar la participació de les dones en estes festes “en plenes condicions d'igualtat”.

Els orígens de Fonèvol coincideixen en el temps amb un fet concret. En 2002 anaves a desfilar en esquadra [formació composada per onze persones que encapçala el grup] del teu filà [comparsa], però finalment et van impedir fer-ho. Com es va viure la situació llavors?
Va ser una cosa molt tensa perquè mai havia passat que una dona anara a fer esquadra. Érem molt poques per aquell temps, de fet no va ser fins a 1997 que una dona, Núria Martínez, es va apuntar a una de les 28 filaes que existeixen i va trencar tots els esquemes. Es forma esquadra per rotació segons antiguitat dins la filà; les persones a les quals els toca eixe any poden triar si fer-ho o no. En 2002 em va tocar a mi i jo vaig dir que sí volia. Quan vaig acceptar, un dels meus companys (que prèviament també havia acceptat) va anunciar que es retirava perquè no volia compartir esquadra amb una dona.

Mai abans una dona havia fet esquadra. Quan vaig acceptar, un company va anunciar que es retirava perquè no volia desfilar amb una dona

Es va seguir amb la llista i al final van aconseguir ser onze. El que passa és que açò no va fer bé als festers recalcitrants. Va haver-hi qui no podia suportar-ho i van obligar a la filà a fer una votació per a decidir si les esquadres podien ser mixtes o no, perquè el reglament no especificava res sobre este tema. 

Van canviar el reglament per a impedir que desfilares?
Sí, onze dies abans de l'Entrada, moment en el qual jo havia d'eixir. Va ser totalment il·legal, tu no pots canviar el reglament quan vulgues. Només pots castigar a les persones si no compleixen, per exemple, pagant la quota; i jo sí ho havia fet. Però en aquella assemblea extraordinària més de tres quarts de la filà van dir que no volien esquadres mixtes. Així que no em van permetre eixir. Després d'açò van modificar el reglament de l'Associació Sant Jordi -l'entitat privada que organitza les festes- precisament per a discriminar a les dones. I com per normativa tot ha d'adequar-se a l'ordenança i estatuts d'aquesta associació…

Van canviar el reglament perquè jo no poguera eixir. El que van fer va ser il·legal, però ho van aconseguir

El que et va passar no pareix molt propi del segle XXI... 
És increïble, però és que ens han educat així. Jo ara tinc 55 anys, però des de xiquets sempre ens han dit que les dones no anaven a la guerra, i que les festes d'Alcoi són les millors per ser les més fidels a la història. T'ho inculquen des de xicotet i tu t'ho creus. 

Però després te n’adones que existeixen diverses característiques importants que no són històriques: celebrem que els cristians van guanyar els moros i pareix que en la batalla que es referencia va succeir al revés, no hi havia arcabussos així que no es podrien disparar els alardos, els vestits tampoc són molt fidels al temps i lloc... L'excusa historicista no té molt de trellat perquè hi ha quantitat de coses que no són fidels a la història, però sota aqueix argument hem continuat amb la idea masclista que només els homes podien fer-se socis de les filaes. 

Esta discriminació és igual en totes les filaes? 
No. En algunes, si hi ha lloc, pots entrar indiferentment de si eres home o dona, però hi ha altres en què hi ha preferència si eres familiar o en les quals directament no et deixen. En 2016 va haver-hi dues esquadres femenines en l'Entrada, però enguany no hi ha hagut. Amb el canvi de reglament es va limitar molt el paper de la dona. 

Impedir els grups mixtos impossibilita que la majoria de dones gaudisquen dels mateixos drets que els homes pagant el mateix

Si les esquadres foren mixtes, quan et tocara per antiguitat eixiries; però com que no és així, el que passa és que com hi ha moltes menys dones que homes en les filaes -de fet en moltes no arriben a les 11 que es necessiten- passa molt de temps fins que tornen a poder formar dones. Estàs anys i anys pagant el mateix que els homes però sense els mateixos drets ni els mateixos avantatges.

En 2012 una notícia deia que una filà, en el procés de les votacions que es realitzen per a poder ingressar en ella, va denegar l'accés de cinc xiquetes però es va permetre el de dos xiquets.
Era incomprensible: com és que estant en un segle avançat es permet entrar el germanet d'aquesta xiqueta a la filà però a ella no? Després d'eixa votació les coses van canviar i ara eixes xiquetes estan en la filà. A poc a poc s'avança, però és que estem parlant de 21 anys d’ença que entrara la primera dona i seguim trencant barreres. Han passat més de dues dècades i, per exemple, encara no hi ha cap dona en la directiva de l'Associació Sant Jordi.

Han passat més de dues dècades d’ençà que una dona va entrar en una filà i encara no hi ha cap directiva de l'associació que gestiona les festes

Crec que algunes pensàvem que quan s'apuntara la primera dona moltes més ho farien, però el rebuig va ser tan gran que la gent al principi no es va atrevir. Ara ja sembla que s'està avançant i cada vegada som més. El canvi s'està notant, sobretot, des de 2014-2015.

La votació que es va fer perquè no pogueres formar esquadra... Penses que els resultats canviarien si es produïra ara?
Pense que les coses serien millors. Note que hi ha molta gent que abans no volia ni sentir parlar que les dones formàrem part de les filaes i ara estan canviant d'opinió i ens donen suport. Però no és una cosa universal ni s'ha aconseguit la igualtat, per descomptat. Deu de les 28 filaes encara no tenen cap dona de ple dret. De fet, hi ha una cosa que es diu "quota zero, drets zero" i està reservada a les dones dels festers. Fins i tot en algunes filaes fan signar a l'home una mena d'autorització perquè la dona puga participar en la festa... És molt penós.

Quan tu vas a la celebració no es nota tant perquè les veus: les familiars dels festers poden eixir, hi ha ballarines i dones que acompanyen el Capità o l'Alferes... Realment es veuen moltes dones en l'Entrada. El problema és que no saps quantes d'elles poden votar o no, i no arriba a 200 dones les que poden fer-ho. Menys de 200 de 6.000... No és igualtat precisament.

No arriben a 200 les dones que poden votar. Menys de 200 de 6.000 no és una xifra que reflectisca igualtat

Fa poc Fonèvol es va posicionar pel que fa al tema dels trages de dones i homes...
És que molts festers fa anys que utilitzant tàctiques diverses perquè nosaltres no participem en igualtat, ja que açò els pareix horrible. Si les dones tingueren els mateixos drets, ells deixarien de tenir un espai del qual hui dia poden gaudir en la seu filà i al qual la seua família no té accés. Van tenir la brillant idea de fer un trage per a les seues mares, filles, germanes o esposes, que fóra diferent del seu però que no hagueren de pagar per a tenir-les contentes i que no intentaren formar part de la festa i tenir dret a vot. "Quota zero, drets zero".

Així també s'aconseguia que, sent tan diferent el trage de l'home i el de la dona, fera lleig en una hipotètica esquadra. A més, al final les dones que paguen i les que no paguen tenen el mateix trage i fan pràcticament el mateix per totes les limitacions que hem comentat, així que moltes que paguen ho consideren inútil i deixen de fer-ho. Com a estratègia perquè les dones no entrem no està malament, però a mi em sembla horrible. El problema és que estem parlant de les festes del poble, i també és el nostre poble, el de les dones. 

Estem parlant de les festes del poble, i el poble també és nostre, de les dones

Vau rebre moltes crítiques en Facebook quan una important emissora va informar sobre la vostra posició en este tema...
És que just en eixe mitjà treballen dos dels directius de l'Associació Sant Jordi. Ja ens han tergiversat diverses vegades les notícies que els enviem i en general les publiquen d'una manera... Estranya. I amb titulars que no corresponen als nostres articles i que es presten a que ens critiquen. Però en condicions normals la resposta a les nostres informacions no és tan agressiva.

A part d'este capítol, heu rebut moltes crítiques per les vostres reivindicacions al llarg de la vostra existència?
Sí, però cada vegada menys. En els primers anys rebíem uns insults per Internet que feien por, ens deien de tot. De fet, a la nostra presidenta li van fer unes pegatines posant-li un punt de mira davant de la cara i les van pegar per Alcoi, i açò era el principi... Va ser una resposta molt forta, però ara cada vegada menys i algun fester que inicialment ens criticava ens ha demanat disculpes o donat la raó públicament.

També hi ha dones que critiquen el nostre treball, però és que en general la societat té la malaltia del masclisme. Ho hem après en formacions que hem fet. La cosa dolenta és que som nosaltres les que patim aqueixa discriminació. A Alcoi les festes són molt rellevants, no solament per la celebració en si sinó pel que implica pertànyer a una filà. Les filaes celebren activitats tot l'any, coneixes amics; i com qualsevol associació són centres de poder. Fins i tot els carrers que estan més arreglats són pels quals passa la festa.

Enguany l'Ajuntament ha finançat amb 130.000 euros a l'Associació Sant Jordi (entitat privada) per a la celebració de les festes. Quin està sent el paper de les institucions i els polítics en la vostra lluita?
Sempre hi ha hagut molta por en esta qüestió. Una de les manifestacions més grans que s'han viscut a Alcoi va ser precisament perquè no canviaren els dies de festa. Després d'açò, qualsevol cosa que tinga relació amb Moros i Cristians costa moure-la. Hi haurà els qui no vulguen tocar el tema perquè són masclistes, però en general crec que és per por. Nosaltres presentem una moció a l'Ajuntament demanant la igualtat i només van votar a favor nostre alguns partits d'esquerra.

El Síndic de Greuges ens va donar la raó quan acudim a ell i va declarar hostil tres vegades a l'Ajuntament. Però no va passar gran cosa. De fet, l'Ajuntament segueix donant la mateixa subvenció a l'Associació, una xifra important perquè és la que organitza la festa. L'Ajuntament podria fer més, però és cert que sobretot des de 2015 s'està notant un canvi també ací.

Una de les manifestacions més grans que s'han viscut a Alcoi va ser perquè no es canviaren els dies de festa. Hi ha molt immobilisme perquè als polítics els fa por tocar el tema

De fet eixe any ens van permetre a Fonèvol fer la nostra primera Entradeta, un assaig que se celebra en els dies previs a l'Entrada pels mateixos carrers en les quals es desfila, però sense els trages i la resta de coses. Va ser el 14 d'abril de 2015. Feia anys que estàvem demanant-ho i a partir d’aleshores hem pogut celebrar-ho. Però encara que estiga havent-hi avanços, és cert que encara no han obligat l'Associació a ser igualitària.

Dins les festes hi ha representacions que avui en dia només les poden fer homes: el Sant Jordiet, el Capità o l'Alferes. Estos dos últims els càrrecs "més rellevants" de la festa... S'ha treballat en aquest assumpte?
Va haver-hi socis de Fonèvol que sí van plantejar que Sant Jordiet fóra xiqueta. Fins i tot algun va presentar a la seua filla perquè ho representara, però ni tan sols va entrar en el bombo del sorteig. A nosaltres ens semblaria bé; se suposa que Sant Jordi representa el Bé i el Bé el pot representar igual de bé un xiquet que una xiqueta.

Pel que fa a què el Capità o l'Alferes fóra dona, en Fonèvol no ho hem tractat mai. La veritat és que no m'havia plantejat si m'agradaria o no. Supose que per què no. De totes maneres, enguany per exemple el Capità anava amb la seua dona i tots dos estaven damunt la carrossa, al costat l'un de l'altre, com a iguals. Encara que siga simbòlic, és senyal que alguna cosa està canviant. En tot cas, estem enfocades en què les esquadres siguen mixtes i en què dones i homes tinguen els mateixos drets i puguen gaudir les festes d'igual forma.

Dins del masclisme que hi ha en tots els aspectes de la societat, este és un més. Aconseguir la igualtat en Moros i Cristians tindrà un reflex en la societat

Que s'aconseguisca l'objectiu que perseguiu en Fonèvol, creus que té importància en matèria d'igualtat més enllà de la celebració de les festes?
Pense que sí. Dins del masclisme que hi ha en tots els aspectes de la societat, aquest és un més. I crec que si aconseguim la igualtat en les festes, eixa igualtat es reflectirà en la societat i contribuirà al fet que siga més justa.