Editorial
La memòria i l’oblit

És responsabilitat de totes recordar que hi ha oblidats, i que cal que deixen de ser-ho.

memoria notes pais valencia
El Refugi Antiaeri de Serrans, inaugurat el passat 13 d'abril, va ser un casal faller durant quasi 50 anys. Violeta Cortijo
30 may 2018 07:59

La Guerra Civil va deixar ferides profundes al nostre territori. A més, el franquisme va escampar sal i va soterrar a l’oblit tota la memòria dels vençuts. A banda de castellanitzar àmpliament el nostre país, va condemnar a l’oblit les històries i emplaçaments que pogueren referenciar als qui en estes terres li feren front.

Anys i anys d’oblit com a càstig no caben en les pàgines d'El Salto País Valencià. I si, durant dècades de democràcia, el patrimoni i els símbols d’esta resistència han estat marginats per les institucions, pareix que tampoc caben entre les prioritats actuals de l’Estat espanyol. Una vegada més, la memòria no troba lloc: el Govern del Partit Popular ha desestimat en els Pressupostos de 2018 invertir diners per a la recuperació de la Memòria Històrica. Zero euros per exhumar els milers de republicans que encara jauen al marge de les carretes i altres accions que es pressuposen de justícia social i d’autoconsciència del nostre passat.

Pareix que anys i anys d'oblit no caben entre les prioritats actuals de l'Estat: el Partit Popular ha desestimat en els Pressupostos de 2018 invertir diners per a la recuperació de la Memòria Històrica

En el rànquing de països amb més desapareguts en fosses el nostre Estat només es veu superat per Cambodja. Hi ha desenes de milers de persones que no coneixen on són els seus familiars afusellats als primers compassos de la postguerra. La situació clamaria al cel si la comparem amb la d’altres països europeus que van sofrir el feixisme —feixisme que, per cert, hui està tornant a tocar a la porta— o el nazisme, però que s’entén perfectament si tenim en compte el desenvolupament històric espanyol des de la Transició. No va haver-hi una ruptura democràtica ni es trencà amb el franquisme. I un de tants exemples són estos zero euros que el pressupost de 2018 de Rajoy prepara per a la memòria històrica.

El 1978 es va construir un nou model d’Estat amb defensors i dirigents del franquisme disfressats de demòcrates. En conseqüència, com s’ha dit sempre, la història l’escriuen els vencedors. El franquisme social i polític és bastant viu, cal rescatar els valors de llibertat, compromís i sobirania d’aquells que es van deixar la vida combatent contra els primers anys de feixisme i posterior nacionalcatolicisme encapçalat per Franco.

En el rànquing de països amb més desapareguts en fosses el nostre Estat només es veu superat per Cambodja

Una història, igual que la de milers de republicans, que resta enterrada en camins i fosses comunes per tot el País Valencià, que té molta narrativa de repressió, però també de lluita i resistència. Milers de persones han caigut en l’oblit: els afusellats, els morts (els nostres morts) de les bombes feixistes, la massacre del Mercat Central d’Alacant, on van morir més persones que al reconegut bombardeig de Gernika, tot i que no tinguérem un Picasso que ens retratara.

Molta memòria per rescatar i molts de valors dels quals cal traure pit hui, en un temps en què la repressió i la desmemòria seguixen a l’orde del dia, primer per no qüestionar l’entramat jurídic, empresarial i institucional que encara queda del franquisme, i segon, perquè no es remoguen les consciències.

Com déiem, no podem pretendre rescatar en cinc pàgines tota una història del País Valencià. Però sí que volem recordar que existix eixa història, i que és responsabilitat de totes recordar que hi ha oblidats, i que cal que deixen de ser-ho.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Editorial
Editorial Justicia irracional
Por acción o por omisión, las instituciones violentan a las mujeres. Se llama violencia institucional.
Editorial
Neofascismo La peste en Euskal Herria
Cada vez que el régimen de acumulación capitalista se enfrenta a una crisis estructural es el momento de los chivos expiatorios y del disciplinamiento duro del trabajo.
Editorial
Editorial O Salto deixa de publicar en X
A asemblea deste proxecto informativo decidiu conxelar as súas publicacións na rede social propiedade de Elon Musk.
Medio ambiente
Medio ambiente Iberdrola proxecta un parque eólico que pon en risco un dos maiores xacementos fortificados de Galiza
A Xunta vén de declarar a utilidade pública para o parque eólico Castro Valente, a pesar de que a súa construción está suspendida cautelarmente polo Tribunal Superior de Xustiza de Galicia.
O Teleclube
O Teleclube 'O Teleclube' alucina no deserto con Óliver Laxe e 'Sirat'
Laxe leva o seu cuarto premio de Cannes, esta vez en competitición, polo seu novo filme que explosiona na gran pantalla.

Últimas

Alemania
Litigio climático Un tribunal alemán abre la puerta a que grandes emisores puedan ser responsabilizados de daños climáticos
El jurado descarta la demanda del agricultor peruano Saúl Luciano Lliuya por entender que el riesgo a su propiedad es demasiado bajo, pero esta misma argumentación podría llevar a condenas en otros casos.

Recomendadas

Filosofía
Brais Arribas, filósofo “Non se trata de empoderar senón de disolver o poder”
Durante a conversa, o profesor reflexiona sobre a saúde da filosofía galega, o poshumanismo, as novas masculinidades ou a experiencia da pandemia.
Culturas
Erika Lust y Sara Torres “El deseo tiene una potencia inagotable para transformar la realidad si lo liberamos de las normas”
Sexo, deseo o ética del placer son algunos de los temas que hilan la escritora Sara Torres y la productora de cine porno Erika Lust en ‘La abundancia del deseo’.
LGTBIAQ+
LGTBIAQ+ Unha casualidade, unha resposta masiva e un debate incómodo: a sentenza de Samuel Luiz en contexto
O 22 de maio, o TSXG ratificaba o veredicto do xurado popular e recoñecía que o asasinato de Samuel Luiz foi un crime motivado por LGTBIfobia. O caso supuxo unha mobilización sen precedentes.