Feminismos
Existeixen alternatives a l’amor capitalista i patriarcal

Algunes tracten de fugir, volen, intenten. Cal remarcar que sempre és un procés obert, això d’allunyar-se de l’amor romàntic, inacabable per a persones, com totes nosaltres, socialitzades en l’heteropatriarcat. Per això, l’obra Polifonía Amorosa (Bellaterra, 2017) de Laura Latorre Herrando, diplomada en Educació Social i en Teràpia Narrativa, “és un espai d’escolta i aprenentatge”, segons indica l’autora. El 5 d’octubre va portar-la a la llibreria La Rossa de Benimaclet, que reobria aleshores el seu habitual cicle de presentacions.

El de Latorre és un llibre d’experiències i realitat ficcionada. L’autora l’ha realitzat entre el 2011 i el 2015 a partir de 55 entrevistes que han resultat en 32 relats. El procés d’elaboració va ser comú, en el sentit que va tindre un acompanyament i l’autora mostrà les històries a les persones entrevistades per a que les validaren, de forma que els diàlegs enriquiren el contingut i elles se sentiren bé amb el que es publicava sobre les seues vides.

Totes les protagonistes volen fugir de les formes de relacionar-se que impliquen violència

Són històries heterogènies amb un punt indispensable en comú: totes les protagonistes volen fugir de les formes de relacionar-se que impliquen violència, i tracten de fer-ho. D’aquestes relacions, algunes són monógames, i d’altres no. Perquè no totes les poligàmiques qüestionen la construcció heteropatriarcal de l’amor, ni totes les monógames deixen de qüestionar-la per ser-ho.

Les diferents experiències amoroses venen de Madrid, Ciudad de México, Oaxaca, San Salvador, Ciudad de Guatemala, Bogotá, Montreal i Buenos Aires. Hi ha biaixos, ja que totes s’han fet a persones que parlen castellà (mexicà, salvadorenc, guatemaltec, argentí o colombià) amb estudis- no necessàriament universitaris-, antipatriarcals i anticapitalistes.7

No hi ha una recepta de l’amor lliure en el llibre

“Totes les relacions tenen escletxes” per això els relats “no són ideals, sinó reals”, assegura Latorre. La idea que persegueix el llibre en l’esperó d’escapar cap a formes de relacionar-se més sanes i felices és també “trencar amb el haver d’ésser, i escoltar "que està passant amb el propi ésser”. Buscar el millor per a cadascuna segons la identitat, les necessitats i els desitjos propis. Precisament perquè vol fugir del discurs i de la idealització de l’amor lliure. Deixa clar que “no hi ha una recepta de l’amor lliure en el llibre”.

A més, en aquestes noves formes d’amor que s’anomena “lliure” i les seues definicions, també s’han colat molts mites, segons explica l’autora. La seua obra vol trencar-los apel·lant ni més ni menys que a la realitat. “En qüestionar les formes patriarcals”, conta, “se’ns han colat les neoliberals”. En el concepte de “llibertat” sobretot. Veient-la com una cosa individual i aïllada. Per exemple, com si el desig fóra un tirà i calguera obeir-lo cegament malgrat que això provoque el malestar d’altres persones.

Hi ha un discurs d’amor lliure neoliberal que ha pres molt d’espai

“Hi ha un discurs d’amor lliure neoliberal que ha pres molt d’espai”, explica. És lògic si pensem en la comoditat que dóna això al cap de la piràmide, l’home blanc burgés que, com deien les assistents a la xerrada durant el debat, és el primer beneficiat d’aquesta situació. Té la legitimitat d’estar amb més d’una persona, i se li reconeix com una cosa moderna i socialment acceptada. No obstant, continua relacionant-se d’una forma patriarcal, a més de neoliberal, ja que eixe subjecte manté el poder.

A més de la manca de cures dins de les relacions, aquestes noves formes d’amor, diguem-ne, “neopatriarcal” i “neoliberal”, porten altres conflictes, com el de la hipersexualització. Ho explicava l’autora: “si no ligues, està mal”. Perquè el que està ben vist és l’abundància de sexe.

D’altra banda, el lobby mediàtic i el capitalisme ajuden a perpetuar el statu quo perquè espenten a les generacions d’adolescents cap a l’amor romàntic. Ho fan, segons Latorre perquè “és un negoci rodó”. Entre publicitat i missatges romàntics o hipersexualitzadors ens colen el mite de la lliure elecció fent-nos desitjar el que volen que siga desitjat. I com a conseqüència es buiden de significat les paraules “amor” i “llibertat”.

“Una cosa que ha fet molt bé el patriarcat és deslligar la relació de l’amor i de la llibertat”, diu Latorre. Però què és la llibertat i què és l’amor? per a cadascú una cosa. Per tant, l’autora pensa que cal aterrar eixos conceptes en la pràctica, en les coses que ens fan sentir lliures i estimades.

El patriarcat ens ha fet creure que l’amor és natural, i que allò natural no es pot canviar

Si es manté la violència dins les relacions anomenades amoroses és perquè “el patriarcat ens ha fet creure que l’amor és natural, i que allò natural no es pot canviar”. Aquest sistema “et fa sentir que tu no pots escollir, que t’ha tocat una persona i ja està”, afegeix. Tenim la idea que enamorar-se és una cosa química, però és cultural. És per això que “hòmens i dones ho sentim diferent”, explica Latorre, i d’ahí surten no només les diferències, sinó també les desigualtats.

El llibre vol erotitzar algunes coses de l’amistat, i l’autora fa pal·lés que es pot escollir enamorar-se (o no), igual que s’escollixen les amistats. No pretén seguir cap discurs, sinó mirar-se ben endins i així és com ella ho percep: “moltes voltes em diuen que això és racional, però jo no ho veig racional, ho veig connectar realment amb les meues emocions i no quedar-me en el: oh, esta persona m’ha obnuvilat”.