Pista de aterrizaje
Maribel Domènech: “L’art en contacte amb la societat pot crear memòria”

Maribel Domènech és artista, doctora en Belles Arts i catedràtica de la UPV.

31 mar 2019 07:00

Maribel Domènech és artista, doctora en Belles Arts i catedràtica de la UPV. El compromís social i cultural que ha desenvolupat durant els anys de lluita per la defensa del Cabanyal i els espais del barri motiven la seua obra. Una obra que treballa la crítica política i de gènere al mateix temps que reivindica la cultura cívica.

Quina és la teua major motivació a l’hora de fer art?
El treball que faig és bastant autobiogràfic, des de sempre. A mesura que he crescut, m’he involucrat en diferents àrees, visitat exposicions, viatjat o conegut gent, el meu treball s’ha anat impregnant de tot això. Té un vincle molt pròxim a la meua tasca creativa.

Milton Glaser opina que “l’art té a veure amb transformar al que mira”. Amb fer-li vore el món d’altra manera. N’estàs d’acord?
La funció de l’art és completament transformadora pel que fa a la relació amb la societat. Quan treballes en un projecte tens en compte que serà vist i experimentat per moltes persones. Als mitjans de comunicació estem farts de vore notícies sobre violència de gènere i temes injustos políticament o social que hem d’assumir. Una notícia en un mitjà de comunicació passa perquè l’endemà estan altres notícies i pots oblidar les anteriors. Però totes les experiències polítiques o socials de les que l’art es preocupa són una cosa que perdura. Cada vegada que s’exposa, cada vegada que l’art està en contacte amb la societat, té eixe poder de “memoritzar”.

Vares néixer al Cabanyal. Com va influir este espai en el teu desenvolupament com a persona i com a artista?
Per a mi ha estat una de les experiències més fortes que he pogut sentir. La lluita del Cabanyal ha ocupat vint anys de la meua vida. Al meu voltant eren tot cases baixes amb una arquitectura característica. Viure a ras de sòl et permet relacionar-te més amb el que t’envolta. Quan estic al meu estudi, el carrer forma part de la meua experiència. I, evidentment, el meu treball es va impregnar totalment de la causa del Cabanyal. He viscut i hem viscut tot el veïnat esta lluita amb tanta intensitat que, tota l’emotivitat, sentiments i compromís que tinc amb la meua ciutat i amb el meu barri s’involucren d’una manera absoluta en el meu treball creatiu.

Pots explicar-nos alguna cosa al voltant del projecte que teniu a CraftCabanyal?
És un projecte que vàrem iniciar en el festival intramurs fa tres anys, en l’estudi de Silvia Molinero, que va ser una de les ideòlogues. Nosaltres volíem fer un homenatge a eixos 17 fulls que conté l’ordre ministerial de 2010 que prohibia qualsevol enderroc, perquè este document ha salvat al barri. El projecte té un caràcter internacional. Hi ha dos barris amb els quals estem agermanats: Mukōjima (Tòkio) i Ottensen (Alemania), i vàrem enviar-los un llençol. Allí han patit també una injustícia de centres històrics en perill per una especulació urbanística. A més dels brodats en si, tenim un arxiu d’imatges de més de 500 persones que han brodat l’ordre ministerial, gent reconeguda de l’àmbit polític, artístic i veïnal, que ja vorem com exposem. Volem que siga una instal·lació molt potent i molt gran que reflectisca la importància que té.

Com es vincula el feminisme amb la teua obra?
Tot el meu treball té eixa línia feminista inclosa en la seua temática i formalització. La tesi doctoral la vaig fer sobre l’espai quotidià, que és un espai al qual la dona ha estat sempre vinculada, inclús enclaustrada. Vaig començar a treballar ací amb llum elèctrica, amb tèxtils, caixes com a finestres... Volia vincular l’espai físic amb el tancament de la dona dins de la casa.

També tens interés per temàtiques com la violència de gènere.
Sí. L’any 2008 vaig fer un projecte a Sagunt, em varen assignar la muntanya del Calvari, un camí molt significat en l’àmbit religiós. Vaig fer una obra titulada Vides interrompudes, una instal.laciò expandida per tot el Calvari, pel camí, els arbres y les capelles de les estacions.
Em va semblar molt interessant utilitzar esta paraula per reflectir el sofriment de les dones maltractades. Mentre em documentava, vaig fer un rastreig de premsa amb tots els feminicidis ocorreguts al 2008. Al 2009 vaig fer altra obra, titulada Entre Amor i Pànic, un vestit conformat per 74 formes triangulars cosides per les 74 ausencies provocades pels feminicidis ocorreguts al 2008.

També participes al Laboratori de Llum, un espai d’investigació estètica. Què hi tracteu?
En qüestió d’art el més important no és què fas, sinó com ho fas. Des de l’any 94 estic teixint amb material elèctric. Fil telefònic o multimèdia. No són tricots de llana o coses més suaus, sinó que són sempre materials lineals, però comunicatius.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Arte
Arte GENE, el grupo de creadores casi indescriptible que se rebeló contra la política artística de Felipe González
Una exposición en el Museo Reina Sofía muestra la historia de GENE, lo que ha creado cierta contradicción entre los propios integrantes de este colectivo artístico que funcionó en Madrid entre 1986 y 1988.
Obituario
Obituario Susana Jiménez Carmona: convocación
Entre el dolor de la pérdida, el revuelo de los recuerdos y las punzadas de la ausencia nos vamos dando más cuenta si cabe de cuantísimos mundos convocó Susana Jiménez Carmona, fallecida el 1 de noviembre.
Arte político
Exposición ‘La memoria colonial’ Andrea Pacheco y Yeison García: el objetivo no es hacer un juicio sino ofrecer información y abrir un diálogo
‘La mirada colonial’ ofrece por primera vez una mirada no eurocéntrica al interior de parte de la colección del Thyssen Bornemisza que resignifica un pasado colonial que ha borrado elementos fundamentales que retratan las obras.
Costas
Costa A ría de Arousa, ao bordo do colapso ecosistémico
A principal produtora de marisco de Galiza afronta unha crise sen precedentes; o impacto da contaminación actual e a de potenciais industrias como Altri ou a reapertura da mina de Touro poñen en perigo o sector do mar.
Medio ambiente
Medio ambiente A Xunta desoe a oposición social e dá luz verde ambiental á celulosa de Altri e Greenalia
O informe da administración galega, gobernada polo PP de Alfonso Rueda, conclúe que a proposta é “ambientalmente viable” e pasa por alto as decenas de miles de alegacións presentadas, así como a contestación social.
Crisis climática
Meteorología adversa ¿Las borrascas son cambio climático? La dificultad de adscribir un fenómeno al aumento de las temperaturas
Solo se puede afirmar que un fenómeno ha sido causado por la crisis climática en términos probabilísticos y los estudios que arrojan estas conclusiones tardan meses en publicarse, cuando ya ha pasado el interés sobre el suceso.
Tribuna
Tribuna Ladróns de luva branca no Parlamento
As traballadoras e traballadores da CRTVG pagaremos os efectos dunha lei antidemocrática que nos retira algunhas das poucas ferramentas que tiñamos para defendérmonos e esixir respecto pola misión de servizo público que a corporación ten encomendada.

Últimas

Historia
Descifrando a historia As 4.000 cigarreiras da Coruña: a primeira folga de mulleres na historia de Galiza
O 7 de decembro de 1857, as mulleres da Real Fábrica de Tabacos iniciaron unha revolta polos seus dereitos que fixo historia no imaxinario do sindicalismo galego.
Congreso de los Diputados
Congreso Sumar hace malabares con el debate de la defensa y apunta contra la “izquierda frívola”
El grupo que lidera Yolanda Díaz se reacomoda al compás de los nuevos hitos en la geopolítica, no sin contradicciones y con Podemos en colisión. Desde el PSOE advierten que será un debate “no de semanas sino de meses”.
Gasto militar
Gasto militar Militarismo, disuasión y cultura de paz
¿Qué garantías plantea la UE y sus Gobiernos para que ese plan de rearme masivo no haga escalar aún más las amenazas y desafíos a los que pretende dar respuesta?
Más noticias
Tribuna
Tribuna Mercadona, ¿la cocina de tu casa?
La comida preparada en manos de grandes supermercados gana terreno y amenaza nuestra alimentación en pro de la cocina industrial. El autor responde a Juan Roig, presidente de Mercadona, quien asegura que dentro de unos años no habrá cocinas.
Tribuna
Tras el 8M Feminismo sindical para transformar el mercado laboral
El informe de CCOO muestra que los problemas habituales en el empleo, la negociación colectiva y la brecha salarial desde el punto de vista de las mujeres se están cronificando.
Argentina
Argentina Balas de goma contra jubilados e hinchas
Las hinchadas de varios equipos de fútbol argentinos, enfrentadas entre sí por sus colores, participaron juntas en la concentración de los jubilados que acabó con una fuerte represión por parte de la policía.
El Salto Radio
El Salto Radio Fallece Juana Orta, la memoria de la mujer trabajadora
El pasado 8 de Marzo fallecía Juana Orta y las señales de hoy escriben en el aire su nombre. Una mujer cuya vida ha estado indisolublemente ligada a la historia de los movimientos sociales, sindicales y políticos de Andalucía.
Palestina
Cisjordania Después del desplazamiento masivo, se asienta la ocupación militar en Yenín y Tulkarem
Cada vez son más comunes los testimonios de personas que se arriesgan a entrar al campo de refugiados para tratar de alcanzar sus casas y recuperar las pertenencias que dejaron atrás cuando fueron forzados a huir.

Recomendadas

Feminismos
Feminismos As mulleres galegas ocupan o segundo posto de menor retribución por hora de todo o Estado español
A súa precariedade maniféstase na contratación temporal, oportunidades limitadas de promoción e acceso limitado a postos de dirección. A desigualdade estrutural afecta especialmente ás traballadoras do sector primario, onde permanecen invisibles.