Centros sociales
Adéu a La Ingovernable, el Col·legi Major Lluís Vives condemnat a l’abandonament

Després del desallotjament, sofás, taules, cadires, llibres, i tot un seguit de coses que omplien el Vives, llevat d’uns pocs indultats…se n'han anat al fem. Cinc anys abandonat han sigut temps suficient com per a que l’edifici haja perdut facultats pel que fa al seu equipament. No obstant, quasi dos mesos d’okupació i activitats socioculturals obertes al públic, de l’1 de maig fins al 28 de juny, demostraven que encara es podia traure profit d’aquest espai públic.

Les cinc okupes que es trobaven a l’interior, en el moment que tot un desplegament policial va entrar a l'edifici, han estat identificades i es troben a l'espera de que es presenten els càrrecs contra elles. La policia va entrar en massa, trencant les portes de les habitacions tancades per si alguna s'havia amagat. Després d’això, queda el buit de l’edifici i les futures multes.

La curta vida de La Ingovernable ha finalitzat amb el desmantellament total del que va ser el Col·legi Major Lluís Vives, un viver cultural per a la societat valenciana. D’això persisteix l’estructura, que inclou la façana d’estil racionalista altament valorada pels arquitectes. Però no alberga ja cap senya d'activitat, ni de col·lectivitat. Aquest edifici, de moment, ni és per, ni està obert a, la ciutadania. La Universitat assegura, després de tindre’l tancat cinc anys, que hi ha un projecte per al Vives, però no finançament ni permisos per portar-lo a terme.

El 28 de juny, es va convocar una concentració al davant de La Ingovernable amb motiu del desallotjament. Algunes assistents i ciutadanes van ser identificades i registrades pels voltants de l'edifici, i com a conseqüència de l'abundant presència policial que hi havia en l'antic Vives, l'assemblea La Ingovernable decidí canviar l'emplaçament a l'edifici del Rectorat. Allí va ser on, finalment, es va penjar una pancarta que resava “Fòrem, Som, Serem Ingovernables”. En canviar el lloc, els cossos policials i el personal de seguretat de la Universitat s'aproparen al Rectorat, però l'acció ja s'havia produït. 

L'assemblea de La Ingovernable ha afirmat en el seu últim comunicat que“l'aferrissada defensa de la propietat” ha acabat amb hores de treball i un projecte autogestionat. No obstant, han volgut expressar que “La Ingovernable no és tan sols un edifici (...) som el fruit d'allò que hem fet, i la col·lectivitat i el suport mutu continuen el camí per encetar nous somnis i nous espais de vida”. 

Col·legi Major Lluís Vives: racionalisme sotmés a l’abandonament

E l tancament del Vives, com es coneixia comunament, es va justificar amb un informe, fet per arquitectes contractats per la Universitat de València (UV), que li atribueix danys en l’estructura. Segons la Fundació Goerlich (pel nom de l’arquitecte autor del Col·legi Major, Javier Goerlich) no és així. El seu president, Andrés Goerlich, va negar en la Cadena SER que l’edifici tinga danys estructurals, i criticà la “deixadesa de la UV” pel que fa a l’edifici.

La peça racionalista forma part del registre Docomomo (Document of Conservation of Buildings, sites and neighbourhoods of Modern Movement), directori que inclou 1.200 edificis del Moviment Modern pel “seu reconeixement com part de la nostra cultura del segle XX“. També s’ha considerat Bé Immoble de Rellevància Local, inclòs al Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València, i protegit pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). La UV assegura que estan tramitant un projecte de re-habilitació, però no serà possible sense els permissos de l’Ajuntament i el finançament necessari. El plan no es portarà a terme, almenys durant el 2017, perquè no està inclòs en el pressupost anual de l’institució acadèmica.

Aquest edifici emblemàtic es va projectar durant la Segona República però, paralitzat el projecte per la Guerra Civil, va ser acabat de construir finalment durant la dictadura i inaugurat per Franco el 1954. Des d’aleshores fins al 2012, va ser tot un viver cultural. Andrea Luquin Calvo, coautora del llibre La Residencia de Estudiantes y la Ciudad Universitaria de Valencia: El Colegio Mayor Lluís Vives, fa palés en eixa mateixa obra que el Vives “no només és un magnífic immoble racionalista”, sinó que també era “un vertader creador —i no només expositor— de continguts culturals” amb una vocació de “servei públic”, perquè oferia activitats gratuïtes de qualitat i estava obert a la participació i generació de projectes amb associacions i altres agents culturals, que van crear “una gran xarxa cultural al seu entorn”. Segons Luquin, el Vives “es va constituir com aglutinant receptor i promotor de la cultura extra de base. Una tasca en què la versió més acadèmica de la Universitat no sol enfocar-se”. 

La seua época daurada van ser els anys 70. En el col·legi es celebraven seminaris com ara Història Moderna del País Valencià, el conflicte lingüístic valencià, Literatura catalana, el teatre en València i en valencià o Obstacles polítics per a la integració d’Espanya en el Mercat Comú. Moltes personalitats de la cultura valenciana van participar de les activitats fetes en l’antiga residència, com ara Joan Fuster o Manuel Broseta. A més, en els anys de bonança el Col·legi Major Lluís Vives també va albergar concerts com ara el de Maria del Mar Bonet o Raimon.