Fiestas populares
Com la dona s’incorpora al ball dels Tornejants d’Algemesí

La primera dona tornejant dansa entre aplaudiments després d’un llarg procés d’entrebancs i debats. El fet va ocórrer la passada nit del 7 de setembre de 2019 durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 28 de novembre de 2011 per la UNESCO. Els tornejants havien recorregut al Patronat de la festa un any abans per tal de trobar una solució definitiva

tornejants buena
Primera dona que balla de manera oficial com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Enric de Gràcia
13 sep 2019 09:00

La incorporació de la dona a la Dansa dels Tornejants d’Algemesí ja és una realitat. El ball del torneig fa història al permetre a una dona incorporar-se de manera oficial, i amb normalitat, durant aquesta edició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

La notícia cau, doncs, en l’adjectiu oficial, perquè altres dones havien fet la dansa abans, però sense aquest adjectiu. Recordem que és un ball de vora 200 anys d’història, i molts viatges, gent del carrer —de vegades dones— participa i fa el ball del torneig, però sense la vestimenta reglamentària i tan sols en algun moment puntual del recorregut.

També hi ha hagut dones als assajos dels Tornejants que no han pogut participar-hi amb aquest caràcter d’oficialitat fins a la darrera nit del 7 de setembre. Mai, fins ara, una dona havia format part del grup de dansaires seleccionats per desenvolupar el ball del torneig durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquest canvi ha sigut possible després d’un llarg camí, que ha tingut certs entrebancs. Després d’alguns anys de converses, debats i assemblees, una part dels tornejants pren una decisió: incorporar dones al ball. Ara fa un any, durant les jornades Una visió de gènere de la nostra festa —que van succeir el 6 de setembre de 2018, al Museu de la Festa d’Algemesí—, diverses persones vinculades al Ball dels Tornejants van avançar que estaven preparant un comunicat per resoldre la situació de la incorporació de la dona al seu ball.

La realitat dels Tornejants era prou complexa. Per una banda, hi havia qui volia mantenir el ball de la manera més propera als seus orígens i, per l’altra, qui volia que totes les persones que assajaven i formaven part del ball hi pogueren participar amb normalitat. Però com aquest col·lectiu fester no va arribar a un acord, van formular una possible solució al voltant de la figura del Patronat de la Festa, que en el cas d’Algemesí és l'òrgan encarregat del “correcte” funcionament de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

ball tornejants
Ball dels tornejants durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

carta dels tornejants al patronat

La carta que va rebre el Patronat començava amb lloances cap a les particularitats d’aquesta dansa bicentenària, però apressadament assenyalava el problema: el torneig és un ball d’homes. En la carta ho argumenten de la manera següent: “Els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu i, en tant que cavallers, homes”. No obstant, seguidament, reconeixen: “A ningú se li pot negar l’opció de formar part dels Tornejants i eixir a ballar en la processó sols pel fet de ser una dona”.

Com que els Tornejants van veure impossible el consens, l’escrit finalitzava apel·lant a la necessitat de la intervenció amb el resultat d’una resolució definitiva presa pel Patronat. “El ball no és nostre i tant els dansants com el mestre estem de pas”, admeten en la carta, i deleguen al Patronat prendre una decisió al respecte, també perquè accepten que aquesta “no afectarà tan sols el Ball dels Tornejants, sinó que anirà més enllà, afectant el conjunt de la festa”.

Amb tot, que aquesta carta aplegara al Patronat la mateixa setmana de la Festa de la Mare de Déu de la Salut —2019— va fer que ningú s’esperara una resposta ràpida, ja que el que es demanava era, a banda d’una decisió, “un debat”. Així i tot els Tornejants afegeixen un cop de realitat perquè les institucions s’impliquen en la resolució el més prompte possible i aquesta qüestió no s’allargue indefinidament en el temps: “Actualment, després d’alguns anys assajant i d'altres exercint de botarga, hi ha una xica que, segons el sistema d'accés al ball [...], té l’edat necessària per eixir a ballar”. En resum, volien una resposta abans de l’edició de la festa d’enguany.

Tornejant trenzas
Debut de la primera dona que participa oficialment com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

Durant l’inici de l’estiu, el Patronat es va pronunciar. Ens ho confirma Juanfran Felici, ex-mestre dels Tornejants: “Les dones podran participar en les mateixes condicions que els hòmens, perquè això no afectarà la festa”. Segons conta l’ex-mestre, l’accés al ball depenia d’un sistema que tenia molt en compte la veterania i això dificultava la regeneració i la diversitat de participació de la gent que feia aquesta dansa. A més, Felici ens comenta que “a açò se li va sumar el fet que gent del mateix grup de tornejants es pronunciara a favor de posar obstacles a les dones que volien participar en el ball —que en l’actualitat són diverses— malgrat la resolució del Patronat”. Aquest fet fou el definitiu per al renunciament de Felici com a mestre.

La dimissió del mestre de tornejants al poc de la resposta del Patronat i les entrevistes que li van fer on explicava els motius van suposar un punt de pressió per resoldre definitivament la qüestió de la integració de la dona, ara entre els mateixos membres del grup; però també amb la mediació de les institucions.

El darrer 3 de setembre, els Tornejants d’Algemesí comunicaven la decisió presa, de manera oficial i junt amb l’Ajuntament d’Algemesí i el Patronat de la Festa, i anunciaven com aquest 7 de setembre la primera dona, Lola Lozano, complint els “mecanismes de funcionament habituals del ball i d’acord amb el seu Reglament de Règim Intern”, formaria part en el grup de dansaires. En el mateix comunicat també es fa menció a la UNESCO, ja que aquesta té les seues pròpies “exigències en matèria d’igualtat de gènere”. Tanmateix, el cas dels Tornejants no és un cas estrambòtic, ja que hi ha moltes altres festes de l’Estat que, siga per motius de tradició, històrics o religiosos, no compten amb alguna part de la població.

Feminismos
"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"
La primera alcoiana a la qual van impedir desfilar en esquadra en Moros i Cristians d'Alcoi argumenta el masclisme encara imperant en estes festes.

Un altre exemple és la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Com ho explicava Hermínia Blanquer per a aquest mateix diari, hi ha persones que porten des de finals dels anys 90 posant obstacles perquè les dones participen amb el “ple dret”. Això vol dir que hi ha persones que porten dues dècades pagant una quota com la dels hòmens i pel fet de ser dones estan limitades a participar amb un paper secundari en la festa alcoiana. No obstant, la incorporació de dones a balls o altres esdeveniments festius “d’hòmens” es comença a veure cada vegada amb més normalitat.

En el cas de la Festa d’Algemesí, sembla que “no ser un home” no serà mai més un obstacle per poder participar en una dansa, com es va poder comprovar la nit del 7 al 8 de setembre de 2019. David Pous, historiador i especialista en patrimoni, ens ho explica així: “Ha sigut un procés llarg, per les resistències que hi ha hagut, però jo espere que la qüestió de gènere siga un debat totalment superat, i no un fet puntual, perquè açò es convertisca en una dinàmica per a tota la festa d’Algemesí”. Però matisa que encara queda molt per tal de millorar la festa: “Cal portar el debat a altres punts també importants, com ara la regeneració, la gestió del Patrimoni Immaterial, i cap a estes coses”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

LGTBIAQ+
Diversidade O Concello de Vigo retira a Área de Diversidade das subvencións de Igualdade
A asociación LGTBQI+ Nós Mesmas denuncia a eliminación como parte dun intento “continuo e silencioso” de borrar o activismo disidente do mapa.
Gordofobia
Lara Gil “Es más peligroso para la salud una cirugía de reducción de estómago que ser una persona gorda”
Lara Gil (Madrid, 1988) es antropóloga y activista antigordofobia. Ha escrito un libro, 'Manual para romper un cuerpo', en el que cuenta como una cirugía bariátrica ha destrozado su cuerpo. Denuncia que nadie habla sobre las consecuencias de mutilar el estómago cuando está sano.
Francia
Francia La impunidad de las agresiones sexuales en el cine francés llega a su fin tras la condena a Depardieu
Gérard Depardieu ha sido condenado a 18 meses de prisión por agresión sexual a dos mujeres en Francia. La pena marca un antes y un después en el mundo del cine galo, y pone fin a la impunidad y al silencio de las víctimas de agresión sexual.
#39439
17/9/2019 17:20

pero que fotos mas horribles !!!!!!!!!! que verguenza de diario , solo por eso paso de entrar mas a este diario , hay una profesion que se llama FOTOGRAFO . : - (

0
0
La vida y ya
La vida y ya La primera vez
Nos confirmaron lo que ya intuíamos pero no supimos hacer. Lo única regla importante es romper el silencio.
Argentina
Argentina Argentina, un año y medio después de Milei
Este investigador profundiza en las claves de la victoria de Milei, las principales medidas de Gobierno, el sustancial apoyo que tiene y sus perspectivas a medio plazo.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda KKR y el negocio del ladrillo: de vender pisos en territorios ocupados a gestionar las viviendas de la Sareb
Desde 2022, el fondo proisraelí KKR es el encargado junto a Blackstone de gestionar la cartera residencial del banco malo. En verano vencen sus contratos y los fondos presionan para seguir sacando rédito del patrimonio público.

Últimas

Materias primas
Consumo España entra en déficit ecológico este 23 de mayo
El país ya ha consumido, a fecha de este viernes, todos los recursos naturales por año que le corresponderían en un reparto justo que permitiera al planeta regenerarse.
Opinión
Opinión Y ahora les duele Gaza: Europa ante el genocidio
Europa no ha dejado de vender armas a Israel, ni de recibir su tecnología militar; sin embargo, ahora no sabe cómo salvar al país de sus propios impulsos autodestructivos.
Madrid
Madrid Más de 200.000 personas salen a la calle contra el “abandono deliberado” de la sanidad pública madrileña
Madrid se enfrenta a la política sanitaria de Ayuso en una gran manifestación compuesta de cuatro columnas reclamando mejoras en Atención Primaria, en las urgencias extra hospitalarias, en los equipos de salud mental y exigiendo más pediatras.
Albania
Albania Albania: más de 30 años de democracia corrompida
El Partido Socialista de Edi Rama se mantiene en el poder gracias a un sistema de redes clientelistas y una desilusión que ha hecho que más de la mitad de la población se haya resignado.
Más noticias
Opinión
Opinión Sentido y senilidad
La senilidad que he estado viendo en la industria cinematográfica no se limita a la edad de ciertos directores. Es algo mayor que eso, se ha convertido en una manera de pensar, en un fenómeno cultural.
Comunidad de Madrid
Pseudomedios Ayuso y Almeida han inyectado más de 400.000 euros a ‘Periodista Digital’ en cuatro años
El medio de Alfonso Rojo que emplea al agitador Bertrand Ndongo ha recibido más dinero que medios con mucho más alcance como ElDiario.es mientras El Salto sigue siendo totalmente discriminado por el Partido Popular.
Opinión
Opinión La hidra de la lucha por la vivienda
Un sector del movimiento de vivienda pone el foco en los grandes propietarios y los fondos de inversión para entender la actual crisis de vivienda. Otro, a la clase media propietaria. Cada enfoque lleva a estrategias distintas.
Navarra
Opinión Diez años de corralito progre en Navarra
VV.AA.
En las elecciones municipales y forales del 24 de mayo de 2015 se propagó la confianza en un futuro en el que la hegemonía conservadora del corralito foral diera paso a algo muy diferente y mejor.
LGTBIAQ+
Sentencia El TSXG reconoce que el asesinato de Samuel Luiz fue un crimen de odio
El tribunal ha ratificado las penas de entre 20 y 24 años para los tres acusados y ha absuelto al joven condenado a diez años de cárcel como cómplice del asesinato.

Recomendadas

Pensamiento
Paulo Tavares “La imaginación es el primer acto político”
El arquitecto e investigador brasileño Paulo Tavares cuestiona las ideas fundacionales del pensamiento, el diseño y la ciudad occidentales en el marco de la crisis ecosocial.
Culturas
Bob Pop “Mis poemas son unas croquetas sabrosas y no congeladas”
Escritor y vedete intelectual, acaba de publicar ‘De cuerpo presente’, un poemario donde responde 27 años y un diagnóstico de esclerosis múltiple después a sus miedos ante la enfermedad en la juventud.
México
México Desenterrar el dolor: los desaparecidos de Jalisco
El colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco, el mismo que descubrió el campo de exterminio de Teuchitlán, halla un punto de venta de droga activo del Cártel Jalisco Nueva Generación con varios cuerpos enterrados.