Fiestas populares
Com la dona s’incorpora al ball dels Tornejants d’Algemesí

La primera dona tornejant dansa entre aplaudiments després d’un llarg procés d’entrebancs i debats. El fet va ocórrer la passada nit del 7 de setembre de 2019 durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 28 de novembre de 2011 per la UNESCO. Els tornejants havien recorregut al Patronat de la festa un any abans per tal de trobar una solució definitiva

tornejants buena
Primera dona que balla de manera oficial com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Enric de Gràcia
13 sep 2019 09:00

La incorporació de la dona a la Dansa dels Tornejants d’Algemesí ja és una realitat. El ball del torneig fa història al permetre a una dona incorporar-se de manera oficial, i amb normalitat, durant aquesta edició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

La notícia cau, doncs, en l’adjectiu oficial, perquè altres dones havien fet la dansa abans, però sense aquest adjectiu. Recordem que és un ball de vora 200 anys d’història, i molts viatges, gent del carrer —de vegades dones— participa i fa el ball del torneig, però sense la vestimenta reglamentària i tan sols en algun moment puntual del recorregut.

També hi ha hagut dones als assajos dels Tornejants que no han pogut participar-hi amb aquest caràcter d’oficialitat fins a la darrera nit del 7 de setembre. Mai, fins ara, una dona havia format part del grup de dansaires seleccionats per desenvolupar el ball del torneig durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquest canvi ha sigut possible després d’un llarg camí, que ha tingut certs entrebancs. Després d’alguns anys de converses, debats i assemblees, una part dels tornejants pren una decisió: incorporar dones al ball. Ara fa un any, durant les jornades Una visió de gènere de la nostra festa —que van succeir el 6 de setembre de 2018, al Museu de la Festa d’Algemesí—, diverses persones vinculades al Ball dels Tornejants van avançar que estaven preparant un comunicat per resoldre la situació de la incorporació de la dona al seu ball.

La realitat dels Tornejants era prou complexa. Per una banda, hi havia qui volia mantenir el ball de la manera més propera als seus orígens i, per l’altra, qui volia que totes les persones que assajaven i formaven part del ball hi pogueren participar amb normalitat. Però com aquest col·lectiu fester no va arribar a un acord, van formular una possible solució al voltant de la figura del Patronat de la Festa, que en el cas d’Algemesí és l'òrgan encarregat del “correcte” funcionament de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

ball tornejants
Ball dels tornejants durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

carta dels tornejants al patronat

La carta que va rebre el Patronat començava amb lloances cap a les particularitats d’aquesta dansa bicentenària, però apressadament assenyalava el problema: el torneig és un ball d’homes. En la carta ho argumenten de la manera següent: “Els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu i, en tant que cavallers, homes”. No obstant, seguidament, reconeixen: “A ningú se li pot negar l’opció de formar part dels Tornejants i eixir a ballar en la processó sols pel fet de ser una dona”.

Com que els Tornejants van veure impossible el consens, l’escrit finalitzava apel·lant a la necessitat de la intervenció amb el resultat d’una resolució definitiva presa pel Patronat. “El ball no és nostre i tant els dansants com el mestre estem de pas”, admeten en la carta, i deleguen al Patronat prendre una decisió al respecte, també perquè accepten que aquesta “no afectarà tan sols el Ball dels Tornejants, sinó que anirà més enllà, afectant el conjunt de la festa”.

Amb tot, que aquesta carta aplegara al Patronat la mateixa setmana de la Festa de la Mare de Déu de la Salut —2019— va fer que ningú s’esperara una resposta ràpida, ja que el que es demanava era, a banda d’una decisió, “un debat”. Així i tot els Tornejants afegeixen un cop de realitat perquè les institucions s’impliquen en la resolució el més prompte possible i aquesta qüestió no s’allargue indefinidament en el temps: “Actualment, després d’alguns anys assajant i d'altres exercint de botarga, hi ha una xica que, segons el sistema d'accés al ball [...], té l’edat necessària per eixir a ballar”. En resum, volien una resposta abans de l’edició de la festa d’enguany.

Tornejant trenzas
Debut de la primera dona que participa oficialment com a tornejant en la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, en 2019. Enric de Gràcia

Durant l’inici de l’estiu, el Patronat es va pronunciar. Ens ho confirma Juanfran Felici, ex-mestre dels Tornejants: “Les dones podran participar en les mateixes condicions que els hòmens, perquè això no afectarà la festa”. Segons conta l’ex-mestre, l’accés al ball depenia d’un sistema que tenia molt en compte la veterania i això dificultava la regeneració i la diversitat de participació de la gent que feia aquesta dansa. A més, Felici ens comenta que “a açò se li va sumar el fet que gent del mateix grup de tornejants es pronunciara a favor de posar obstacles a les dones que volien participar en el ball —que en l’actualitat són diverses— malgrat la resolució del Patronat”. Aquest fet fou el definitiu per al renunciament de Felici com a mestre.

La dimissió del mestre de tornejants al poc de la resposta del Patronat i les entrevistes que li van fer on explicava els motius van suposar un punt de pressió per resoldre definitivament la qüestió de la integració de la dona, ara entre els mateixos membres del grup; però també amb la mediació de les institucions.

El darrer 3 de setembre, els Tornejants d’Algemesí comunicaven la decisió presa, de manera oficial i junt amb l’Ajuntament d’Algemesí i el Patronat de la Festa, i anunciaven com aquest 7 de setembre la primera dona, Lola Lozano, complint els “mecanismes de funcionament habituals del ball i d’acord amb el seu Reglament de Règim Intern”, formaria part en el grup de dansaires. En el mateix comunicat també es fa menció a la UNESCO, ja que aquesta té les seues pròpies “exigències en matèria d’igualtat de gènere”. Tanmateix, el cas dels Tornejants no és un cas estrambòtic, ja que hi ha moltes altres festes de l’Estat que, siga per motius de tradició, històrics o religiosos, no compten amb alguna part de la població.

Feminismos
"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"
La primera alcoiana a la qual van impedir desfilar en esquadra en Moros i Cristians d'Alcoi argumenta el masclisme encara imperant en estes festes.

Un altre exemple és la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Com ho explicava Hermínia Blanquer per a aquest mateix diari, hi ha persones que porten des de finals dels anys 90 posant obstacles perquè les dones participen amb el “ple dret”. Això vol dir que hi ha persones que porten dues dècades pagant una quota com la dels hòmens i pel fet de ser dones estan limitades a participar amb un paper secundari en la festa alcoiana. No obstant, la incorporació de dones a balls o altres esdeveniments festius “d’hòmens” es comença a veure cada vegada amb més normalitat.

En el cas de la Festa d’Algemesí, sembla que “no ser un home” no serà mai més un obstacle per poder participar en una dansa, com es va poder comprovar la nit del 7 al 8 de setembre de 2019. David Pous, historiador i especialista en patrimoni, ens ho explica així: “Ha sigut un procés llarg, per les resistències que hi ha hagut, però jo espere que la qüestió de gènere siga un debat totalment superat, i no un fet puntual, perquè açò es convertisca en una dinàmica per a tota la festa d’Algemesí”. Però matisa que encara queda molt per tal de millorar la festa: “Cal portar el debat a altres punts també importants, com ara la regeneració, la gestió del Patrimoni Immaterial, i cap a estes coses”.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Oriente Medio
Oriente Medio ‘Aliadas’, un libro para imaginar otra Shatila y recordar Palestina
Hablamos del libro, el deporte, la vida en Shatila y el genocidio en Gaza con la autora, Txell Feixas, junto a Majdi y Razan, padre e hija que protagonizan esta historia de rebeldía y amor por la vida en el campo de personas refugiadas del Líbano.
Economía social y solidaria
Cooperativismo Economías tejidas por mujeres: feminismo y cooperativismo en Madrid, una genealogía por contar
La Economía Social y Solidaria feminista no ofrece fórmulas mágicas, pero sí un horizonte: uno donde lo productivo y lo reproductivo, lo económico y lo afectivo, dejen de estar enfrentados.
Maternidad
Maternidades Maternar sola, precaria y sin que se note
Actualmente, asistimos a un nuevo modelo de súper madre que es la monomarental, precaria, activista feminista, que hace malabares para que sus criaturas no se enteren de las patrañas que nos rodean sin perder de vista la crianza respetuosa
#39439
17/9/2019 17:20

pero que fotos mas horribles !!!!!!!!!! que verguenza de diario , solo por eso paso de entrar mas a este diario , hay una profesion que se llama FOTOGRAFO . : - (

0
0
Comunidad de Madrid
Universidad pública El alumnado de la UNED denuncia el “modelo antipedagógico” tras la supresión de tutorías presenciales
El proceso de eliminación de clases se remonta a 2008, aunque ha sido este año, con el nombramiento Claudia Sevilla como directora de centros asociados de Madrid, cuando el gobierno de Ayuso “ha pisado el acelerador”.
Rumanía
Rumanía La ultraderechista Alianza para la Unión de los Rumanos de George Simion se destaca para la segunda vuelta
La extrema derecha rumana sale de nuevo reforzada pese a la eliminación de la carrera electoral de su otro representante, Calin Georgescu. La segunda vuelta de las elecciones será el 18 de mayo.
València
València Rechazada la querella por tortura contra Ramón, policía infiltrado en València
Un juzgado de València desestima el recurso presentado por Alerta Solidària contra la inadmisión de la querella criminal por torturas contra el agente que pasó dos años infiltrado.

Últimas

O Teleclube
O Teleclube 'Os Pecadores' loitan contra montruos reais e mitolóxicos no novo episodio de 'O Teleclube'
O dúo do director Ryan Coogler e o actor Michael B. Jordan estrean unha película sobre a experiencia afroamericana cunha ameaza sobrenatural engadida.
Opinión
Opinión El apagón y la ofensiva nuclear de las derechas
El gran apagón se ha producido en medio de una auténtica guerra cultural de la derecha contra el plan de cierre de las nucleares.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición El PSOE se mira en el espejo de Canadá
La irrupción de un enemigo exterior poderoso como Trump ha provocado un giro rotundo en las elecciones del país norteamericano, catapultando a los progresistas tras estar al borde de una dura derrota.
Economía social y solidaria
Cooperativismo Economías tejidas por mujeres: feminismo y cooperativismo en Madrid, una genealogía por contar
La Economía Social y Solidaria feminista no ofrece fórmulas mágicas, pero sí un horizonte: uno donde lo productivo y lo reproductivo, lo económico y lo afectivo, dejen de estar enfrentados.
Más noticias
Huelva
Huelva Jornaleras de Huelva en Lucha interpone la primera denuncia por el despido de una temporera marroquí
La sección sindical, recién constituida, asegura que “abren la veda” para denunciar otros atropellos laborales similares en contratos fijo-discontinuos de trabajadoras contratadas en origen.
Artes gráficas
Andalucía Poevélez: Cuando poesía e imagen mezclan, funden y subliman
La muestra colectiva de diversos artistas del panorama nacional nos presenta ejercicios de poesía visual desde diversas disciplinas como el collage y la fotografía y se puede visitar en la Fundación Eugenio
Opinión
Opinión Sobre la guerra y la paz
Parece que los alemanes y el resto de europeos no aprenden con la historia que ellos mismos han protagonizado en los últimos 400 años. Ni siquiera con la historia del siglo XX, tan inmediatamente próxima y tan inmensamente trágica.

Recomendadas

Laboral
Laboral Coidar sen dereitos: a loita das traballadoras nas residencias privadas de Galiza
Sen tempo nin medios para ofrecer uns coidados axeitados, alertan dunha situación insostible nos centros e denuncian a privatización dun servizo a costa do benestar das persoas maiores e dependentes.
Galicia
Galicia Vigo, A Coruña e Ourense mercaron material policial a Israel por medio millón de euros en só catro anos
O alcalde ourensán, Gonzalo P. Jácome, adxudicou un contrato por 70.000 euros días despois do sete de outubro. Abel Caballero asinou outro de máis de 200.000 euros e a alcaldesa da Coruña seguiu a estela cun contrato de 170.000 euros.