Agresiones sexuales
Arriba als tribunals el cas d’assetjament a les animadores de Bacora al Festivern

Les membres del grup d’animació estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context.

Bacora Festivern
Actuació de les animadores i del grup Bacora al Festivern 2017-2018. Foto d'Adolf Boluda (Festivern) El Salto País Valencià
16 mar 2018 12:18

Encara certes actituds sexistes estan normalitzades i són acceptades per una part important de la societat, sobretot en contextos d'oci nocturn com concerts, festivals o discoteques, on es produeixen situacions incòmodes (com a mínim) que moltes dones ens qüestionem si denunciar, pública o judicialment, perquè no tenim garanties de que això puga arribar a tenir repercussió o que ens compense personalment.

Dues xiques han denunciat via judicial l'assetjament que van patir al Festivern per part d'un xic que va estar capturant imatges seues mentre es canviaven per a dur a terme la seua actuació en l'escenari del festival, durant el concert del grup Bacora. Casualment, el judici estava previst celebrar-se el 8 de març, dia de la dona; però, finalment, minuts abans de que començara les dues parts van arribar a un acord extrajudicial.

el testimoni de les Afectades

El passat 30 de desembre era la segona vegada que L.R.I. i A.V.C. es pujaven a l'escenari del ja tradicional Festivern, que se celebra cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna. La seua actuació s'emmarca dins del concert de Bacora, un grup valencià que utilitza les seues lletres i posada en escena per a parodiar estereotips americans i fer crítica política. L.R.I. i A.V.C., junt amb altres dues xiques i dos xics, formen part del ‘cos de ball’ que ix a l’escenari en un moment donat del concert i les seues actuacions “consisteixen en anar vestides d’animadores, com les de les pel·lícules típiques americanes d’institut (sempre amb la paròdia i la broma), interactuar amb els membres del grup i animar al públic”, explica una de les membres del grup d’animació.

Segons consta a la denúncia, minuts abans de l'actuació de Bacora, a les 02:30h. del dia 30 de desembre de 2017, les animadores es trobaven en la zona del “backstage de l'escenari juntament amb integrants d'altres grups, possiblement algun amic i personal del staff del festival”. Mentre es preparaven per a l'actuació, una de les persones que estava en eixe mateix lloc (i a qui la resta no semblava conèixer) començà a tindre un comportament “estrany” i “constantment estava rondant al voltant de la denunciant i de la seua amiga”.

Punt Fucsia al Festivern 2017/2018. Foto d'Adolf Boluda

L'individu va començar a demanar-los que ballaren per a ell i que es feren fotos amb ell, però davant la negativa de les xiques “va començar a gravar amb el seu telèfon mòbil mentre es canviaven de roba i arreglaven per a eixir a l'escenari”. Les animadores li varen demanar a l'agressor que esborrara els vídeos del mòbil, però es va oposar i va negar que haguera gravat res, per la qual cosa van decidir acudir al Punt Fucsia en acabar el concert per a explicar la situació d'assetjament que havien patit al backstage.

“De seguida van agafar el lideratge de la situació, vingueren amb nosaltres a identificar l’home, li van obligar a esborrar les fotos explicant-li per què ho havia de fer, sempre amb educació i demostrant que estaven formades en aquests temes” explica una de les afectades sobre l'acció que va dur a terme el personal del Punt Fucsia, i explica que en tot moment les persones encarregades van estar al seu costat, les van recolzar moralment en les decisions que van prendre, els van donar el seu telèfon per si tornaven a tenir algun problema i el dia 8 van estar amb elles al jutjat de Sueca per a declarar com a testimonis al judici que hi havia previst.

L’intervenció del Punt Fucsia en el conflicte, no obstant, no va resoldre l'assumpte, ja que l'individu es va mantenir en la seua negativa de no esborrar les captures del seu mòbil, per la qual cosa es va requerir a una patrulla de la Policia Local de la localitat. Finalment, l'agressor va ser identificat i expulsat del festival i les xiques van decidir anar, acompanyades de les companyes del Punt Fucsia, a denunciar els fets a les dependències de la Guàrdia Civil.

Després de la seua experiència, les quatre joves reconeixen que iniciatives com el Punt Fucsia són “necessàries i efectives” i donen les gràcies pel suport, tant a les encarregades d'atendre els casos d'agressions sexistes, com als integrants de Bacora que, segons expliquen, les varen recolzar des d'abans d'acudir a demanar ajuda a les xiques del braçalet morat. La decisió de denunciar l'agressió la varen prendre perquè afirmen que es van sentir molestes i incòmodes, però també perquè no volen permetre actituds masclistes “ni en els festivals ni en cap lloc”. “Personalment, cap de les quatre pensàvem arribar a un judici, per a nosaltres va ser una forma especial de passar el 8 de març i lluitar així pels nostres drets i els de les demés”, afirmen.

El que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme

Les animadores estan convençudes de què el més important de tot açò és difondre que el seu cas ha arribat als tribunals i s’ha elaborat una resposta conjunta que volen que siga precedent, perquè deixen d'estar normalitzades les actituds masclistes en qualsevol context. “Després de portar avant aquest procés el que volem és difondre el que ens va passar i que les xiques prenguen consciència que no han de permetre ni el mínim indici de masclisme”, explica L.R.I. i afegeix que esperen que els homes també tinguen coneixement i recorden que les dones no som cap objecte, sinó persones. 

El 8 de març, abans de la celebració del judici, ambdues parts van acabar arribant a un acord que consistia en que l'acusat havia d'acceptar les condicions que les denunciants li exigien i, com a contrapartida, elles retirarien l'acusació. “Vam decidir parlar amb l’agressor i comentar-li tot el que pensàvem d’aquella situació i de com ens havia fet sentir. D’aquesta manera no vàrem tindre necessitat d’entrar al judici i vàrem poder mantenir una conversa més informal”.

Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó

Les condicions varen ser que reconeguera els fets i que havia tingut un comportament desagradable, que demanara disculpes a les xiques, al grup Bacora i al Punt Fucsia, i que es comprometera a no tornar a tenir eixe tipus d'actituds masclistes. “Ens va demanar perdó, reconeixent així els fets i donant-nos la raó”, diu L.R.I, qui reconeix que ara estan satisfetes perquè l’acusat va admetre la seua culpa. No obstant això, les xiques creuen que denunciar l'actitud masclista que va tenir lloc en el festival ha valgut la pena i recomanen que si altres persones es veuen en una situació similar a la seua, aconseguisquen proves.

No és la primera vegada que es donen casos d'agressions sexistes en un festival de música “alternativa” com el Festivern. El famós festival de les comarques centrals, que s'organitza cada cap d'any a Tavernes de la Valldigna, celebrava els dies 29, 30 i 31 del desembre passat la seua edició número tretze afrontant les crítiques que va rebre en l'edició anterior per la descontrolada organització dels Punts Fucsia i evidenciant, en aquesta última, la volta de rosca de l'organització del festival en matèria de perspectiva de gènere. Com es va explicar a un article fet per companyes de la Directa a principis d'enguany, l'experiència del 2016-2017 va servir per a millorar el festival en aquest terreny i la coordinació del Punt Fucsia d'aquesta última edició va resultar bastant més efectiva.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra na túa conta.

Relacionadas

Granada
Violencia Sexual Tres mujeres más denuncian agresiones sexuales del director de la escuela de teatro La Seducción en Granada
Las exestudiantes describen tocamientos y besos no consentidos durante su estancia en la escuela por parte del director, una denuncia que se suma a la interpuesta por otras seis exalumnas contra el docente, de la que informó El Salto Andalucía.
Francia
Mathilde Forget “Francia es un país que tiene miedo de abordar las violencias sexuales”
La escritora francesa aborda las violencias sexuales en su segunda novela, ‘Por voluntad propia’, publicada en el Estado español por Editorial Tránsito.
Opinión
Opinión A ti y a mí no nos gusta lo mismo
Como dijo Monique Wittig, el pensamiento normativo no concibe una sociedad en la que la heterosexualidad no ordene todas las relaciones humanas y toda producción de conceptos.
Estados Unidos
Estados Unidos Estudiantes de Columbia luchan contra las amenazas de deportación
Los estudiantes de Columbia se unen mientras el ICE y el Departamento de Policía de Nueva York (NYPD) atacan el activismo palestino. “[Columbia] está dispuesta a concederle al gobierno de Trump todo lo que quiera”, declara un estudiante a Mondoweiss.
Culturas
Culturas Lorca fue también un visionario que intuyó los vínculos entre la música negra y el flamenco
La 24ª edición del Festival de Flamenco de Nueva York abrió un espacio de debate para analizar el impacto que tuvo el movimiento cultural del Renacimiento de Harlem en la obra del poeta granadino.
Ecuador
Hacia el 13 de abril Acuerdo histórico de la izquierda y el movimiento indígena para la segunda vuelta de las elecciones en Ecuador
La alianza entre la Revolución Ciudadana y Pachakutik, el brazo político del movimiento indígena, no se producía desde 2006 y podría ser determinante para la victoria de la candidata correísta, Luisa González, en las elecciones del 13 de abril.
Análisis
Análisis Algunas preguntas incómodas sobre el rearme europeo
Si la UE ha de librar un conflicto con Rusia o China, no sería convencional y en teatro europeo, sino con más seguridad en África, donde se desplazarán con toda probabilidad gradualmente buena parte de las contradicciones del sistema.

Últimas

Aviación
Travel Smart Las multinacionales españolas, a la cola de la reducción de emisiones por vuelos de negocios
Un estudio publicado este martes por organizaciones ecologistas señala que las emisiones por vuelos de negocios a nivel global se han reducido un tercio, pero las empresas españolas van a la zaga y suspenden en transparencia u objetivos concretos.
Desempleo
Empleo El paro en mujeres marca un mínimo histórico desde 2008
El desempleo se ha reducido en 146.865 personas en los últimos 12 meses, de los que casi 79.000 son mujeres. La tasa de población activa femenina llega al 47%.
Universidad
Educación El Gobierno anuncia el endurecimiento de la normativa para la creación de universidades privadas
El Consejo de Ministros aprueba la tramitación urgente de una modificación en la legislación que regula la creación de centros privados de enseñanzas universitarias.
Represión
Policía infiltrado La Directa destapa un nuevo caso de policía infiltrado, esta vez, en el activismo de Lleida
Bajo la identidad falsa de Joan Llobet García, un agente de la trigesimosegunda promoción de la Academia de Ávila, pasó dos años infiltrado en espacios independentistas, estudiantiles y ecologistas.
Maltrato animal
Maltrato animal Lidl denuncia a los animalistas que detectaron afecciones en la carne de pollo de la cadena
El Observatorio de Bienestar Animal asegura que el departamento legal de la cadena les pidió que eliminaran todas las publicaciones sobre ellos y creen que es una estrategia legal para silenciarles.

Recomendadas

Violencia obstétrica
Violencia obstétrica Helena Eyimi, matrona: “El parto es un misterio y queremos controlarlo todo, pero no podemos”
Consentimiento informado, trato personalizado y libertad de elección. Para Helena Eyimi (Madrid, 1975) , matrona asesora de Naciones Unidas, es fundamental que las mujeres se sitúen en el centro de las decisiones durante el parto y esos tres conceptos son clave.
Redes sociales
El asesino de los CEO El fenómeno fan Luigi Mangione, ¿por qué tanta gente apoya a un asesino?
El caso del chico de clase alta que disparó sobre un CEO de una aseguradora médica ha desatado una ola cultural y de apoyo como no se había visto antes.
Militarismo
Alejandro Pozo “El oportunismo de la industria militar española aprovechando lo que pasa en Gaza es grave”
Este investigador sobre paz, conflictos armados, desarme y acción humanitaria denuncia que el rearme ya está teniendo lugar y que el Ejecutivo escamotea información sobre las relaciones comerciales de la industria con Israel.
Literatura
Silvia Nanclares “Moratalaz nace como barrio franquista, solo que no contaban con la presión vecinal”
Con ‘Nunca voló tan alto tu televisor’ la escritora madrileña regresa a su barrio y examina lo que quedaba debajo de la cáscara de progreso que supuso la construcción del edificio de Torrespaña, aun hoy uno de los más reconocibles de la ciudad.