Centros sociales
El CSOA l'Horta festeja 10 anys construint comunitat en lluita per la vida

Aquest cap de setmana amb el lema “la millor estratègia és tindre'ns” el CSOA l’Horta del barri de Benimaclet festeja el seu X aniversari per a continuar construint un espai viu i obert a la ciutat de València on els col·lectius aposten des de 2012 per una organització assembleària i horitzontal amb forts valors antipatricarles, antiracistes i anticapitalistes. 

L'altra València, la que lluita per construir “un altre món possible”, la València llibertària, de baix i a l'esquerra, no seria la mateixa sense l'impuls que el CSOA l'Horta ha brindat a moltes de les lluites de la ciutat, al seu barri Benimaclet i a les lluites internacionalistes durant els últims deu anys. El primer que crida l'atenció de l'Horta són els horts urbans en mig d'un nucli urbà; però continuant el camí de terra direcció a l'antiga masia es fa evident una atmosfera diferent a la de la resta de la ciutat.

A l'espai del centre social es respira la sensació que et trobes en un lloc on reina l'esperança, on els projectes col·lectius són possibles, on —tot i que res és perfecte— la gent es pot organitzar per a col·lectivitzar utopies, on es generen espais de referència davant un món intoxicat per l'individualisme i consumisme. Ara en ple col·lapse civilizatori comptar amb un espai com el CSOA l’Horta replet de col·lectius obstinats a construir un món diferent, és un orgull per a la ciutat. 

En els seus inicis, explica Marcos “era un projecte de dos tres persones, que necessitaven un espai i estava l'espai de l’horta, que havia sigut un centre social, el qual pensaven que tenia potencial”. Això derivarà, en què la construcció física de l'espai “s'acompanyara ràpidament d'una potent assemblea”. Per aquells temps, l’horta era una alqueria que havia passat per molta degradació, amb el risc de caure's i literalment amb “metres de merda acumulada”. Per a Marcos “l’horta té aquesta força perquè la força del principi contínua”.

Va ser molt significat que l'espai es va ocupar durant una vaga general “creiem que serà un dels moments històrics. Aquells dies no es va lluitar per treball, sinó per construir una cosa nova”. En l'espai es defensen els principis feministes, antiracistes i anticapitalistes, “valors que no es pot dir que la gent que participa els tinga tots, però són els valors que intentem defensar, mostrar cap a fora”. Encara que no totes les persones que participen de l'assemblea de l'espai es podrien definir com a anarquistes “creiem que defineix realment el projecte. És la lluita paral·lela a l'Estat que vol construir un món nou i que treballa per una organització alternativa”.

Un dels objectius principals del CSOA des del principi va ser que la influència no es quedara tancada en l'espai. En general, els centres ocupats estaven molt tancats “pensem que el sentit del projecte era que s'obrira, un espai obert cap a fora” remarca Paola Márquez, qui també participa de l'assemblea. Un dels principals eixos que s'ha treballat des del principi, és que l'essencial perquè el CSOA l'Horta tinguera sentit seria “una bona relació amb el barri”. Per a aconseguir-ho, s'ha posat molt d'interés en què la convivència siga bona. S'han establit horaris perquè les activitats no molesten als veïns i es té molt compte amb el soroll nocturn.

Susana assenyala que també ha sigut molt important per a la supervivència de l’horta les relacions que es treballen diàriament amb altres agents del barri, com els col·legis, les associacions, “intentar en tot moment fer una xarxa permanent i difusa i construir una relació bidireccional”. Un exemple clar d'aquest enfocament, va ser la resposta veïnal de l'intent de desallotjament per part de la policia el 14 de desembre de 2020 “totes les veïnes van respondre a la cridada i el treball de diversos anys va servir, evitant la pèrdua de l'espai”.

Vecindario de Benimaclet paraliza el intento de desalojo del Centro Social CSOA L'Horta de València

El Salto País Valencià

2

Centros sociales

Vecindario de Benimaclet paraliza el intento de desalojo del Centro Social CSOA L'Horta de València

El Salto País Valencià

2

A primera hora de la mañana la Policía Nacional ha cambiado las cerraduras e instalado puertas anti-okupa en el Centro Social Ocupado Autogestionado (CSOA) de l'Horta en Benimaclet (València), un hecho al cual el vecindario ha respondido concentrándose contra la actuación dictada por la Sareb, según el colectivo en defensa del CSOA, que ha conseguido expulsar al operativo policial y reocupar el centro.

El suport a diferents lluites internacionalistes també ha marcat el caràcter de l’horta durant aquests anys. De fet, és comú la realització de kafetas els dijous per a secundar diferents causes “Sí que hem tingut una visió internacionalista de les diferents lluites, perquè pensem que unides totes juntes, podrem derrotar als diferents Estats i al sistema capitalista”. Amb el pas del temps hem construït forts vincles amb lluites com “la del poble kurd, les del Mèxic de baix i les zapatistes, amb el poble maputxe”. A Àfrica, per exemple, “hem estat prop del  poble saharaui i ens hem posicionat en contra de la guerra de Líbia, l'ocupació de Palestina, entre moltes altres accions”.

Amb deu anys d'existència darrere, es presenten davant els col·lectius de l’horta grans reptes. El primer d'ells és “una vella coneguda nostra, l'especulació edilícia” assenyala Susana Martínez. Aquesta amenaça està representada pel PAI de Benimaclet de la promotora Metrovacesa, ara canviat de nom a Pla Especial “que d'especial té només la terra que vol destruir”, una de les més fèrtils del Mediterrani. L'amenaça del Pla Especial de Benimaclet recau sobre centenars de milers de metres quadrats d'horta productiva, jardins comunitaris, llocs de trobada i teixit veïnal. Aquesta amenaça s'acompanya d'una altra, “la del tancament de la séquia del Alegret” totes dues amenaces precedides i acompanyades segons Martínez “per la repressió exercida per uns certs sectors de la maquinària judicial”. Per a l'activista “La defensa de la terra i de la vida continuen sent el principal repte i horitzó de la nostra comunitat des del principi”.

Un altre gran repte que assenyala Susana és el de “desmuntar el capitalisme que tenim interioritzat, en les maneres de pensar i funcionar”. Assegura que sense cisheteropatriarcado, sense racisme, sense l'explotació de la terra i dels cossos “el capitalisme no podria seguir”. Susana recorda que al llarg dels últims dos anys han reflexionat molt a nivell intern sobre com es manifesta el patriarcat en els seus espais “com fer que siguen més segurs per a totes les persones i identitats, partint de la realitat i de l'honestedat” a causa d'aquesta situació, assenyala l'assembleària que “fem treballs tant en grups no-mixtos com mixtos”.

Una altra de les causes actuals del CSOA l’Horta és la seua implicació en el suport a la campanya per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del moviment #RegularizacionYa “perquè la lluita anticapitalista ha de ser antiracista i exigir el reconeixement dels drets fonamentals de tot ésser humà”. També assenyala l'activista, és molt important la reivindicació en el nostre projecte de la vida comunitària “enfront de l'individualisme desenfrenat i salvatge que no ha fet més que empitjorar després d'aquests dos anys de pandèmia i de gestió militaritzada d'aquesta”. Susana assenyala que durant el confinament, mentre els helicòpters sobrevolaven el barri “sembrant por i una forma molt desintegrada de defensar-se, nosaltres pensàvem en maneres de mantindre'ns unides i connectades”.

Per a Susana, l'única manera de sobreviure i enfrontar al capitalisme i a les crisis que periòdicament el renoven i el reforcen “és estant juntes i lluitant juntes, per aquest motiu intentem generar i mantindre una comunitat forta, sana, feliç i en rebel·lia”; per aquest motiu assegura “continuem coordinant-nos amb altres col·lectius de la ciutat i del País Valencià, perquè enfront del capitalisme, enfront de la destrucció: la millor estratègia, tindre'ns”.

Les activitats del desé aniversari començaran el divendres 6 de maig a les 17.00h i s'estendran fins al diumenge 8 a la nit: hi haurà teatre, tornejos, xarrades, monòlegs, concerts, tallers i molt més sota una màxima: bon ambient, respecte i, sobretot, suport mutu per a demostrar que les coses es poden fer de manera diferent. I que la defensa de la vida no és només possible sinó que també és necessària.